OBAMA II

A veure,
davant els comentaris que ha genrat la victoria d'Obama vull aprofitar per comentar una mica la meva opinió i demanr un parell de coses:

Primer, quan dic que el mon és diferent. Aixó és indiscutible nois. A veure algú dubta de que Bush ha canviat el mon en alguna manera. El tio ha invait dos països, quasi trenca la UE de la tensions que genera, deixa la seva gent morir en el Katrina, endeuta l'estat per guerres, redueix els dret civils dels americans....
Aixó clarament canvia el mon. Ho volguem o no el president d'EUA canvia el panorama internacional. El que no vol dir ni de bon tros que arribem a la utopia. Ni que sigui per be. Simplement és diferent. Per tant heu d'acceptar que Obama president si canvia el mon.

D'altra banda, no obviem que el tio és negre. Fa viutanta anys aqui no compartien escoles, autobusos amb zones... I ara tenen un president negre! Coió!
La seva padrina no podia seure al costat d'un senyor blanc al bus i el seu net es el president ara! No em digeu que aixó no és un canvi impressionant.

A més, el pare del Obama és kenià. A verue quan tenim a Catalunya un president fill de marroui immigrat cassat amb una catalana. Si, si en teoria es pot en qualsevol moment, ja ho hem fet amb ascendencia andalusa. I mirau el que ha costat.

Aquests son només algusn punts del que fa especialment diferent aquesta victòria.

Per cert, el nom complert és : Barak HUSEIN Obama. Por si fuera poco.

Crec que aixó és bàsic. Ara el missatge "Yes we can". Si us fixeu no diu "el que" simplement podem. És un missatge molt empoderador. Potent. Que emociona.
A veure el seu discurs pot ser semblant a una missa. Pero sus u juro que emociona. Coi parlant de democriacia, llibertat.
És un missatge en positiu i grandilocuent. Ens hem de decidir. Ens queixam pq la politica a catalunya ja no emociona, que es massa tecnocrata i tb ens queixam quan és emotiu?
Quan un senyor va dir "Ja soc aqui" Tb era un misstatge emocional, pero coi aixó emociona i queda en la història i son missatges que impulsen a la gent a sentir-se part del que passa.

Aixó és increible, sentir-se part de la història!
No hem tengut darrerament a les nostres cases...

I no em difeu que penseu que els politics nomes roben. Joder. Matisseu. Hi ha milers de persones que és dediquen a la politica que caniven la vida de molta gent. La llei de dependència o els matrimonis gais no canvien la vida de la gent? Ido no em digeu que els polítics només roben!


Ara, el cert és que després de tota l esperança i l emoció que ha creat evidentment el més probable és que Obama només ho pugui fer pitjor del que s'espera. Realment masses expectatives.

En fin, dieu la vostra.

P.d: que consti que jo soc la primera escéptica, especialment pel que fa a EUA.
Pero insisteixo, el mon avui es diferent.