premonició?

Bones gent, ja us he envit un mail amb aquest article, però el poso per aquí també.

Los amos del Mundo / Arturo Pérez-Reverte
Artículo premonitorio del escritor y periodista cartagenero Arturo Pérez-Reverte, publicado en "El Semanal" el 15 de noviembre de 1998, y que ahora, diez años después, se revela como una auténtica profecía.


Usted no lo sabe, pero depende de ellos. Usted no los conoce ni se los cruzará en su vida, pero esos hijos de la gran puta tienen en las manos, en la agenda electrónica, en la tecla intro del computador, su futuro y el de sus hijos. Usted no sabe qué cara tienen, pero son ellos quienes lo van a mandar al paro en nombre de un tres punto siete, o de un índice de probabilidad del cero coma cero cuatro.
Usted no tiene nada que ver con esos fulanos porque es empleado de una ferretería o cajera de Pryca, y ellos estudiaron en Harvard e hicieron un máster en Tokio -o al revés-, van por las mañanas a la Bolsa de Madrid o a la de Wall Street, y dicen en inglés cosas como long-term capital management, y hablan de fondos de alto riesgo, de acuerdos multilaterales de inversión y de neoliberalismo económico salvaje, como quien comenta el partido del domingo.
Usted no los conoce ni en pintura, pero esos conductores suicidas que circulan a doscientos por hora en un furgón cargado de dinero van a atropellarlo el día menos pensado, y ni siquiera le quedará a usted el consuelo de ir en la silla de ruedas con una recortada a volarles los huevos, porque no tienen rostro público, pese a ser reputados analistas, tiburones de las finanzas, prestigiosos expertos en el dinero de otros. Tan expertos que siempre terminan por hacerlo suyo; porque siempre ganan ellos, cuando ganan, y nunca pierden ellos, cuando pierden.
No crean riqueza, sino que especulan. Lanzan al mundo combinaciones fastuosas de economía financiera que nada tiene que ver con la economía productiva. Alzan castillos de naipes y los garantizan con espejismos y con humo, y los poderosos de la tierra pierden el culo por darles coba y subirse al carro.
Esto no puede fallar, dicen. Aquí nadie va a perder; el riesgo es mínimo. Los avalan premios Nóbel de Economía, periodistas financieros de prestigio, grupos internacionales con siglas de reconocida solvencia. Y entonces el presidente del banco transeuropeo tal, y el presidente de la unión de bancos helvéticos, y el capitoste del banco latinoamericano, y el consorcio euroasiático y la madre que los parió a todos, se embarcan con alegría en la aventura, meten viruta por un tubo, y luego se sientan a esperar ese pelotazo que los va a forrar aún más a todos ellos y a sus representados.
Y en cuanto sale bien la primera operación ya están arriesgando más en la segunda, que el chollo es el chollo, e intereses de un tropecientos por ciento no se encuentran todos los días.
Y aunque ese espejismo especulador nada tiene que ver con la economía real, con la vida de cada día de la gente en la calle, todo es euforia, y palmaditas en la espalda, y hasta entidades bancarias oficiales comprometen sus reservas de divisas. Y esto, señores, es Jauja.
Y de pronto resulta que no. De pronto resulta que el invento tenía sus fallos, y que lo de alto riesgo no era una frase sino exactamente eso: alto riesgo de verdad. Y entonces todo el tinglado se va a tomar por el saco. Y esos fondos especiales, peligrosos, que cada vez tienen más peso en la economía mundial, muestran su lado negro. Y entonces -¡oh, prodigio!- mientras que los beneficios eran para los tiburones que controlaban el cotarro y para los que especulaban con dinero de otros, resulta que las pérdidas, no.
Las pérdidas, el mordisco financiero, el pago de los errores de esos pijolandios que juegan con la economía internacional como si jugaran al Monopoly, recaen directamente sobre las espaldas de todos nosotros. Entonces resulta que mientras el beneficio era privado, los errores son colectivos y las pérdidas hay que socializarlas, acudiendo con medidas de emergencia y con fondos de salvación para evitar efectos dominó y chichis de la Bernarda.
Y esa solidaridad, imprescindible para salvar la estabilidad mundial, la pagan con su pellejo, con sus ahorros, y a veces con sus puestos de trabajo, Mariano Pérez Sánchez, de profesión empleado de comercio, y los millones de infelices Marianos que a lo largo y ancho del mundo se levantan cada día a las seis de la mañana para ganarse la vida.
Eso es lo que viene, me temo. Nadie perdonará un duro de la deuda externa de países pobres, pero nunca faltarán fondos para tapar agujeros de especuladores y canallas que juegan a la ruleta rusa en cabeza ajena.
Así que podemos ir amarrándonos los machos. Ése es el panorama que los amos de la economía mundial nos deparan, con el cuento de tanto neoliberalismo económico y tanta mierda, de tanta especulación y de tanta poca vergüenza.

Carnaval de Terra Endins

Eis! Veig que això està una mica mort, però per no trencar la dinàmica d'en Josep, he posat algunes fotos del què representa que vam anar el nostre grup en l'espectacular Carnaval de Terra Endins (per si algu no ho sap identificar, de legionaris romans)! Ja veureu que les fotos no són gaire espectaculars. Val a dir que he triat les que he sortit millor (o sigui que us podeu imaginar les altres...). Per no fotre-us un rollo, només dir que va anar bé i ens ho vam passar molt bé, la veritat. L'any que vé miraré de no alcoholitzar-me tan el dijous per poder anar a Senyoretes... :P

Apa, salut!

Carnevale Venezia

Bones a tots!!

Ja us vaig dir que un dia d'aquests us escriuria un post... aquí el teniu! jejej

Després d'uns mesos sense explicar gaire res, ara toca posar una mica al dia. He passat exàmens i han anat molt bé (una mica cagat pel tema que fossin orals, però bé... ara el 17 en tinc un altre però escrit... ja veurem que tal), hem tingut una gata al pis de Firenze però l'hem hagut de donar, una de les companyes de pis també l'hem hagut de donar... jejje (hem tingut una mica de problemes amb una de les companyes, però al final ha sortit bé i dia 1 de març tenim una nova "conquilina" vinguda de terres catalanes) i entre una cosa i l'altra s'han passat exàmens i han començat de nou les "festes". I en dates tan senyalades com aquestes, no podia mancar fer una visita als grans i tradicionals carnavals de Venezia!

Una ciutat que per mi era desconeguda i que és genial... el carnaval és tot al contrari del que solem estar acostumats... la gent disfressada estil antic, no parla! És el carnaval més silenciós del món!! jejje tot plegat ajuda a generar una atmosfera particular. Tot i això, cap al vespre comencen tot de concerts a les plaçetes petites (i més d'un borratxo...) que ajuden a augmentar el nivell de soroll i la sensació de festa... jejej

Les disfresses d'algunes persones realment són un espectacle... simplement us deixo amb unes quantes fotos i us feu una idea...














Ja veis que entre les fotografies n'hi ha alguna de disfresses no tan tradicionals però igualment divertida com els de Star Wars... fins i tot vem veure a un disfressat de cub de Rubik i un altre de "Comecocos"!! molt gran...

En fi, això és una mica tot!! Molta sort a tots els que esteu pel Principat, als que marxeu, als que ja sou fora... és a dir, a tots!!

Una besada per totes i una abraçada a tots!! jejje

Salut!!!

FELICITATS!

Ei Oriol,

MOLTÍSSIMES FELICITATS!!!

Molta sort per Síria!!

Petons!

ps. esperem les teves cròniques!

Carnestoltes 2009 a Copenhague!

Bé, la crònica de la nit li deixo a la Imma que la faci...si se'n recorda... jojojojojo

Jo us deixo amb algunes fotos del començament de la nit... :)

Las Vegas!!!!

Senyores i senyors... a las Vegas!!!!!!!!
SI, ciutat del joc, de la exhuberancia, de la perdició: allà vaig!

Del 11 al 13 de març Las Vegas serà meva (i de 5 amigues que em venen a veure)

Per cert, he comentat quin serà el nostre hotel? Algú ha vist Ocean's Eleven? Ido us sonarà el nom Bellagio ...

A veure... Perquè no sigui dit, escriuré una mica al blog per fer uns cinc cèntims a la gent del què m'ha passat ultimament i el què em passarà (i de pas publicar algun maleït video que no sigui porno perquè la gent primirada com la Marta calli).

Primer de tot us haig de confessar que avui he pecat... Vaig prometre amb tota solemnitat que no tornaria a posar els peus al bar de dret perquè tinc la teoria que transforma a les persones. Avui hi he tornat, i a més acompanyat del meu tutor de la Fundació (o altrement dit motor de la "Casa Gran"). De moment no estic notant cap efecte pervers, però sento la necessitat imperiosa de comprar-me roba de color rosa per no sé quin motiu... (òbviament és broma). I ja que menciono la Casa Gran, en teoria he acabat les pràctiques, però seguiré col·laborant en un projecte que estem construint sobre els docents (posant-nos una mica seriosos, molt interessant, de veritat).

Cal que us digui que les classes de polítiques sense vosaltres són molt dures. Tot i que estic ben acompanyat (mare de déu quin pilot de ties erasmus que hi ha... i totes estan bones... uff... modera't Marc, modera't!), no tinc casi ningú (sort en tinc de la gent d'Osona de la classe que em fa costat) per comentar les males idees que tinc durant la classe (com per exemple la de suprimir el sufragi universal, que tothom sap que és una solemne tonteria, no creieu?). A més a més els profes ja sembla que no diguin perles com les que deia en Jeroni, com les d'en Ballart o com les d'en Recaño (que per sort l'Àlvaro ens n'anirà explicant! jejeje). Però tot i així vaig sobrevivint com puc (inclús ara que m'he vist obligat a agafar una assignatura de la branca de relacions internacionals... NOOOOOOOO!).

En qüestió a Garrot Vil (aquell grup tan dolent del qual formo part, per sort o per desgràcia) només dir que el concert que vam fer a St. Vicenç va fer pena, ho vam fer fatal, i estic bevent quantitats industrials d'alcohol per intentar d'oblidar-lo. Així que ja sabeu perquè no he penjat cap foto ni cap crònica. Però com que encara no en tenim prou, seguirem fent pena i fent concerts cutres allà on bonament ens hi vulguin.

Què més dir? Que aquest cap de setmana es presenta interessant a la comarca. Avui dijous el "Pullasso" (tradició milenària dels de Torelló que consisteix en tallar-li la polla a un gegant, fer pa amb botifarra i menjar-la tot fent una espectacular cerimònia amb alcohol, música i festa diversa), demà les típiques "Senyoretes" (on m'abstindré perquè ja no tinc els cabells llargs i ja no mels puc ni recollir per fer-me cuetes sexis ni tenyir-me'ls de color blau) i dissabte l'espectacular "Carnaval de terra endins" (perdona Oriol, però no podré venir a la cita de comiat... ho entens, no?). D'això últim si que us prometo fotos!

Va, que em faig pesat. Ja continuaré informant de tot plegat. Sort a tothom i que us ho passeu tan bé com pogueu, tingueu alcohol o no en tingueu!
Marc, paldeplujaevents, Sala d'ordinadors B de la UAB.

Aquí va el video:

Compte enrera (ara sí)

Hoooola a tothom!

Doncs sí, sembla que la cosa va en sèrio. El proper dimarts deixaré terres catalanes en direcció a la meca de la civilització....Bueno, segurament no serà tant... La meca de la civilització cau una mica més enllà per aquelles terres on hi havia un que es deia Saddam.
No us explicaré gaire coses perquè tots vosaltres ja sabeu el que són aquests dies d'abans de marxar i de no acabar-te d'imaginar com serà tot plegat. Tot i així, dir-vos que en tinc moltes ganes i que espero explicar-vos-ho tot (paldepluja mediante) des d'allà.
Avui m'he trobat a les Anna's per la UAB i hem dit allò que "és ben bé que uns vénen i els altres se'n van". Pels que estigueu per terres catalanes, el dissabte faré una mini-festa/prendre algo al bar CARA al C/Torrent de les Flors 36 de Gràcia (BCN). Per la resta, hi esteu convidats igualment, tot serà qüestió d'agafar avions i plantar-s'hi.
Sobre el meu futur damascino, els que volgueu samarretes dels mítics equips de hòquei allà instal·lats ja m'ho fareu saber. Mohammed Niedermayer i companyia us ho agrairan.
En fi, un nou destí pel pal de pluja i alguns videos més que algun dia arribaran finalment al seu destí (josep, ets el destí dels vídeos, no sé si és bo o dolent).
Apa, a cascar-la!

Oriol

Feliç Sant Valentí!!

Si, se que vaig un dia (dos per vosaltres) tard.

I tb se que aquesta és una festa no tradicional i bàsicament comercial. De fet normalment no celebro sant valentí per res.

Pero enguany he tingut una mena de festa alternativa o anti-valentí, no se exactament en quina categoria classificar-ho.

Tot va començar baixant de ca meva cap a San Francisco amb un coixí a la ma. Varem arribar amb tot d'amics just davant el Ferry building i varem esperr a les 18,00 i en aquell precís moment varem començar la millor guerra de almohades de la història!!
Si senyor com 300 o 400 persones de San Francisco barallant-se amb coixins!!
I us poc dir que s'ho prenien molt enserio i que molava molt. Jo crec que quan jo sento "pillow fight" em centro en la paraula "pillow" i penso xaxi! ^^* (pobre de mi)
Pero es veu que hi ha gent que sent la expressio "pilow fight" i l'atenció s'els escapa més cap a la paraula "fight".
Total molts de cops de coixí, alguna colzada, 50.000 plometes als pulmons....

Pero va molar moltísim! Hi havia inclus els cascos blaus. Estaven allà repartint panflets dient que la "guerra" d'almohades no és la millor manera de solucionar conflictes i ens animaven a solucionar els conflictes amb competicions de abraços! (Estel, potser us podeu disfressar de flors i organitzar una competició d'abraços! Llavors ja haurieu alcançat el màxim comeflorisme!).



En tornar a casa... festa! Pero no una festa qualsevol, no. Hi havia organitzada una rave (àcid o més) Sip! Gent pagant entrades per entra a ca meva i tota la pesca.

Personalment no em va molt aquest rollo... la questió era o a) em rallo per tenir 200 penjats a ca meva b) difruto veient-ho des de "fora".
Va ser la segona opció i realment va ser divertidisim. Només dir que mai m'havien afalagat tant en una sola nit, tothom: ooooooohhhhhhhhh quin cabell més al·lucinant tens!
ohooohhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh quina pell més suau!!!!!!!!!!!!
oooooooooooohhhhhhhhhhhhhhhhh quin somriure més bonic!!!!!!!!!!!!

Va estar prou be!

Així donces, si vosaltres tb sou dels que no creieu en celebrar segons quines festes amb consumisme us animo moltííísim a organitzar un dia com aques, pq promet que serà recordat una bona temporada!

p.d: si arribo a saber que us animarieu tant a escriure en dir que el blog estava avorrit, ho dic molt abans! ;)

I qui diu que estem aburrits eeeeeee??: Com arribar tard sense voler-ho

Si si... m'he llevat , una mica de ressaca i ara a la una a caminar!! Però ahir vaig fer classe, si la unica en tota la setmana , mira si és buena persona!!I jo.. com que soc bon estudiant, hem vaig dir: Artur... has d'arribar puntual!! I sisi efectivament anava bé de temps..... alla esperant el bus.... arriba, pujo amb altres que també anaven a classe.... amb gent de la meva classe, ... marquen la tarjeta... ens assentem.. i mira com que no hi havia gaire lloc ens assentem al final de tot del bus. Apa tot apunt... perque tot comences amb normalitat.......... i de coooooooooooooooooooooop PAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAM sentim un cop bastant fort i força sorollos radera nostre, una noia cau a terra.. i nosaltres una mica adolorits ( pero res de greu, res res nomes un espant) ..... diem que collons ha passat? ostia , doncs que uns bus se'ns havia enclastat radera nostre... i sort que l'altre no anava gaire rapid.. i res va ser un cop nomes... però tela tela... el nostre bus amb el motor trencat i el de darrera amb el vidre tot trencat.

res, dos bussos inutilitzats , per sort ningu ferit ni res... ja veieu.. mai havia vist dos bussos xocar i menys jo estant a dins... i ho he vist a Noruega... ho haveu vist? iiiii si es que aquest noruecs ( L'anna pauls també ho va viure... bé i en tatxer i l'imma) conduint estan zumbats... arriben a la parada a tota ostia i frenen a saco!!! pero que no veuen que esta tot nevat i glaçat????? hahahahahahaha vaia vaia... un cop més estan zumbats! Per cert que de la nevada de dijous de tanta neu l'aeroport de Bergen va haver de tencar per unes hores... seran maricas???

.PD: Angel acebes: sisisisis pero no has dicho toda la verdad... el bus que choco era conducido por una mujer!!! sisis mucha libertad y despues mira, una mujer conducionedo un bus. viva españa.


Artur , pal de pluja, Bergen. Noruega. ;) salut gent , vaig a caminar que m'esperen i vaig tard adeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeu

Hem guanyat el quiz!!! i despre´s.... Mexic-Usa

13:37, Bergen Noruega. Metereologia: Està nevat, i ara neva una mica, fred. m'acabo de llevar fa 30 min.

Si si.... algu diu que el bloc.. està aborrit... ehhhhhhh però no serà per mi collons!!

Ahir a les 21 h ... vam anar al club fantoft ( el club de la residència) i com cada dimecres a partir d'ahir, és van els QUIZ PUB. La gent s'ha de posar en grups de 6... i contestar en grup a preguntes diverses. El grup que guanya s'emporta un val de 300 NOK per comprar el super de la residència.

I siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii el nostre grup va guanyar!!!!!!!!!!!! és el primer cop que guanyo un quiz. I si... és cert... erem un grup " smart" .... però també és cert que vam ser 8 membres.. quan haviem de ser 6 , i amés!! teniem un sicilià al nostre grup... es a dir que... comodin de la llamada etc etc... ai... un copque guanyo algu i es fa em metodes mafiosos.. nono si perfecte hahahahahah tenim un vale de 300 nok ... amb el qual farem un sopar entre tots.... total lu important era apssar-ho bé!! i va estar motl bé! hehehe .

i després... com que el company de pis es mexicà i jugava la seleccio de mexic contra USA .. doncs ell un amic seu i jo vam estar veient el matx Mexic- USA!!! uuuuuu mexico ... uuuu mexico!! papas , birra de les 1 i pico fins les 3 casi... sisi tela ... per això al final m'he llevat tant tard.. cagun dew.. ( ui si que neva ara.. es que vaig mirant per la finestra..) i res doncs el partir USA 2: Mexic 0 .. aquest de mexic molt malos i sobre vam expulsar el nostre bona mic RAFA MARQUEZZZZZZZZZZZZ como se puede tolerar eso??? bé-.. us deixo i vaig a llegir una mica : " Reconsidering the relevance of marxist state theories to european integration".. a veure que diu... hahahahahha

apa salut us deixo!!!

La reacció

Sí, Marta... definitivament tens tota la raó! Els mesos més aburrits del bloc... i és que el retorn als Països Catlans per Nadal ens ha adormit l'il·lusió per a escriure al bloc...

Jo també crec com tú que hi ha mltes coses a explicar... a més, un bloc no se sustenta x si sol si no hi ha col·laboradors... i es clar, el semstre passat encara erem presistents i escriviem... però ara... d'allà on no n'hi ha, no en raja... jeje

Pel que fa a la meva vida danesa... dir que aquest semestre està éssent espectacular... realment estic passant una temporada genial, habituada a la ciutat, a la gent, al pis, a la universitat... i gaudint de cada segon al màxim... trist, pq molta gent ja no hi és... però també fantàstic pq n'anem coneixent de nova... (poc a  poquet, és clar jeje)... i fent sortidetes, per els voltants de CPH... a veure castells i a veure Tatxers a Suècia (o no Tatxer?? :)) 

D'altra banda... ja estem endinsats de nou dins la rutina universitària... compèndiums que fan por de veure, centenars de pàgines per llegir i feina per a fer... però bones vibracions a les assignatures, temes molt interessants i professors tb molt interessants :) 

I res... només dir que Artur, les fotos que vas penjar són genials... que aprofitis la muntanya tu que pots :) i q surtis tant com puguis a caminar per aquests racons que envolten Bergen... que CPH, encara que molt i molt petita, és una gran urbe... i el que l'envolta, és tot pla... per tant... poca gràcia ^^...

PD: Sabeu q ahir vaig enterar-me q CPH està per sota el nivell del mar??? O_O

Salut i força al canut!

nins!

Ei!!

Ho haveu vist???
Han estat els dies més avorrits del blog!!!!!!

I aixó que se que estan passant coses interesants (no dire noms):

- Algú ha començat classes en un pais nou.
- A algú se li ha marxat l'estimada, va a veure l'estimada, marxa a un pais que gairabe no s'aguanta, ha acabat els examens d'un segona titulació (si aixo no dona per escriure...)
- Algú ha fet anys.
- Algú esta d'examens i en procés de cambiar de companya de pis


...

Ja, ho se, si no hi ha inspiració no n'hi ha. De fet jo tampoc en tenc gaire res...

Ara mateix jo estic entre classes a les vuit i biblioteques... alguna festeta per casa...
i bàsicament contant el dies par marxar a NY!!
I per rebre visites, potser una escapada a Las Vegas?

Pero com dic, poques enrgies per explicar res així que a veure si algu s'anima!


Un petonàs a tots!

Fotos 6/02/09 Bergen, Noruega

Crònica d'una caiguda anunciada

Si..... m'he decidit a escriure.

Bergen està sota la neu... crec que igual que tota Noruega. I que fer quan un no te classe en tota la setmana??? doncs anar a la muntanya a caminar a disfrutar de la neu i del esperit norueg.

Haviem de ser almenys 4... però al final vam ser 2. Però bé és que la gent es va cagar!! Bé la questió és que ahir a les 14 vam agafar el bus des de Fantoft ( la meva residència) quan vam sortir ja estava tot bastant nevat i continuava nevant!! 1ra observació: els bussos funcionen igual, encara que nevi.

A les 14:30 ja erem al centre de Bergen, per començar a pujar la montanya, primer cap al Floyen ( el punt fàcil i turistic) i despres més enllà, cap al Rundenmanen. La veritat és que la pujada bé, amb mitja hora ens vam plantar a dalt per continuar la expedicció una mica més adalt. Anava nevant.... i nevant.... i bé la veritat és que les vistes i els paisatjes preciosos.

Per altra banda durant la pujada vam poder anar comprovant que els noruecs realment ( i ja ho he dit algun cop) son uns amants de la natura. Podreu creure-us que no erem els unics zumbats fent Hikking en aquelles condicions? No no. Canalla, gent gran, gent amb trineus, i gent corrent!!! sisi com es pot entendre? si nosaltres anavem tota l'estona vigilant... fins que vam caure!!! hahahahaha sisis ja es veia ja.. aquest noruecs no cauran pas no, però és que amb tanta neu i gel... al final no sabies ni on foties els peus.

Al final no vam fer " pic" perque en aquell moment la nevada era considerable ... i encara haviem de fer tota la baixada!!!! i quina baixada collons!!! molt puta la baixada!


res res... al final vam sobreviure.. amb tempesta de neu inclosa!!!! però mot,guapo... no us penseu que era tant tant perillos... ee total està a 30 caminant del centro de bergen i tot ple de noruecs.. esquiant... i fent el noruec en definitiva ;);)

res que us deixo amb algunes fotos!!! apa salut gent!!

Pels que encara sóm fora...

... i estem interessats en fer l'orla...

Vaig enviar un correu electrònic a la botiga aquesta de l'orlimarc (gràcies Marc x l'adreça), demanant si podia anar-me a fer les fotos després de setmana santa (el 14 o el 15) i em van dir que cap problema. 

Així que si els que encara sou fora i ho heu estat tot l'any i per tant, no heu tingut ocasió de fer-vos la foto... i aneu a Catalunya x setmana santa... podeu allargar un dia o dos la setmana santa i aprofitar x fer-vos la foto, ok? 

La meva pregunta és... quins professors surten a la orla??? això estaria molt bé saber-ho... perquè a mi no em faria garie gràcia trobar-me la Lizón i tenir-la allà de record per sempre més... xD És a dir.... com va això??? qui ho tria???? 

1 petonet makus i makes! 

la primera

aqui teniu la primera foto des de casa meva! està nevant i fot un vent de la òstia!....visca els països nòrdics!

ps. la meva habitació és la més freda de tota la casa...el finestral és un colador i hi entra tot el vent fred....brrrrrrrrr
ps2. la foto és des de la meva habitació, una part de les vistes que tinc....