Aaaai...! La ISO...!

5:50 del matí/matinada (i sí, pel qui pugui dubtar de l'existència d'aquesta hora, us asseguro jo que sí que existeix... per desgràcia...) d'un dia de cada dia d'estiu qualsevol a la bonica i idílica fàbrica el nom de la qual comença per Tarra- i acaba per -dellas, i jo amb una son a sobre que no m'hi veia de cap ull. De cop... VA ENTRAR UN PAIO AMB UNA METRALLADORA I VA COMENÇAR A DISPARAR A BULTO I EN VA MATAR A 20!!!

Ehem... Vale, òbviament és broma... El què volia dir és que de cop vaig sentir una veu que deia: "Maaarc!". Fins aquí tot correcte. Jo em dic Marc, i per tan em vaig girar (això sí, després de processar-ho tan ràpid com vaig poder) i em vaig acostar a un grupet de persones que a primera vista semblava com si tremessin una conspiració (article 17.1 del Codi Penal, dit així de passada...). M'acosto i allà reunits, a part del follet verd que veig sempre i que em diu que cremi coses, hi havia tots els treballadors de la secció on treballo actualment (secció del magatzem de matèries primeres, pesant les espècies més xungues dels aliments que surten tan macos per la tele). Una de les treballadores ens avisa: "Avui hem de mirar de fer les coses ben fetes, que passen els de la ISO... I ho hem de tenir tot ben net i tot impecable...". D'acord. Analitzem bé la frase. Amb això no m'estava pas dient que normalment les coses no es feien ben fetes, oi? Doncs quins cullons! Jo portava tot aquest temps pensant que feia les coses ben fetes, i encara va i resulta que no! Bé, no passa res, continuem...!

Doncs això, que els de la ISO van venir a fer-nos una visiteta. Jo mai havia vist tanta psicòsis col·lectiva allà al magatzem! Imagineu-vos un magatzem ple d'estanteries i palets de diferents productes diversos (entre ells Brandy, eh Artur?). És fàcil d'imaginar també que els palets rasquin els uns amb els altres i que molt sovint hi hagi vessaments, trossos de producte per terra i sacs esgarrinxats. En fí, doncs penseu que en aquell dia es vessava qualsevol cosa a terra i ja es mobilitzava tota la brigada de neteja de la fàbrica! Algo acollonant! Jo mai havia vist el magatzem en tan bones condicions i tan net...! Inclús la meva habitació està més porca! Però la història no acaba aquí (i se senten algunes veus que diuen: "oooooh! merda!").

Resulta que en una de les barreges (barreja = mescla de diferents productes del magatzem) algú de dalt (algú de dalt = peix gros) se li va acudir la brillant idea (brillant idea = mala idea) de modificar els productes de la barreja en qüestió (desconec el moti, però us animo que malpenseu tan com pugueu, tal i com vaig fer jo en aquell moment). Resulta que de cara al paper posava que hi havia uns productes, mentre que a la realitat n'hi havia un que no apareixia al paper (màgia? no ho crec). En aquest punt haig de dir una cosa que us canviarà la vida. Un home molt savi un dia va dir: "les mentides sempre s'acaben sabent tard o d'hora...". El què no sabien els de dalt és que en el seu cas va ser que la mentida s'acabaria sabent molt d'hora. I és que la tia de la ISO se'n va mig adonar (i creieu-me, no s'ha de ser massa intel·ligent...). Però eh! Tothom tranquil, que al final, i gràcies a la gran habilitat per parlar de l'encarregada i a la gran habilitat dels de dalt de fotre xanxullos raros, no va passar res i la de la ISO es va creure tot el què li deia (i de fons es va sentir un "GOOOOOOOOOOOL!!!!!!!").

I res, que va ser divertit. Per un moment vaig recordar aquella conversa amb tots vosaltres després de què haguessiu assistit a una de les conferències més ben parides de la vostra vida relacionada amb la ISO. Ho recordeu? I vaig pensar: "Marc, això els hi has d'explicar!". Mireu, el què no ha canviat és que jo continuo sense saber qui cullons era aquella noia de la ISO ni per qui cullons treballava (això sí, ara sí que sé que realment existeixen, perquè la vaig veure amb els meus pròpis ulls... i ella em va mirar... :S). Però eh! Una cosa està clara: allà tothom estava molt acollonit eh? Tothom feia realment la feina que havia de fer i tal i com l'havia de fer al milímetre! I no em direu que no és maco això?!

L'endemà va tornar tot a la normalitat.
Marc de Manlleu (Capital del Ter)