
Ja som aqui!!!!!!
Be exactament fa 12 hores varem arribar!!!! Després de dos dies viatjant!!!
Si senyor a les 3h del mati de dia 9 ja estavem de cami cap a l'aeroport. ¬¬'
Arribam a les 7 a Londres i fot una rasca... teniem un dia per passar per allà. No hem pogut fer gaires fotos, pero només avisam de que ja estem preparant el nostre propi video de el ballet ridicul arreu de tot el mon. Juas i no és una amenaça...
Així que ja podeu anar preparan les vostres aportacions. A ballar pel mon!
Matí seguent: 5h a.m (som uns cracs) un altre cop cap a l'aeroport... i aquest cop per agafar un vol de 9 hores i mitja cap a Vancouver...
Tot i tot es va passar "rapidet".
Varem passar per damunt de groenlandia i varem veure glaciars i icebergs!
(El josep insisteix en ressenyar la cerveza canadenca que oferien a l'avió...i gratis!)
Pero el millor ens esperava en arribar allà!
La oficina d'immigració americana! sip: un senyor de uns 100kg i 2m d'alt amb pinta de canadenc tejano i mostxo de mig metre ens va explicar tot el que haviem de fer, concloent amb la gran frase:
......And then, YOU ARE IN AMERICA...Brutal!
Així començava el nostre periple per terres americanes. Va haver-hi algun petit problema, com veure a la porta on et fan les fotos i tota la pesca una gran escena:
Un policia demanant al josep: How many days do you stay in america?
I el josep tot convencut i sense entendre molt be perque no l'entenia: One day, one day! At three o'clock!
¬¬'
Jo vaig riure molt pero al policia no li feia tanta gràcia.
Després d'aixó tot rodat: dos horetes de vol fins a San Francisco i metro cap a l'hostal!
20 hores viatjant i arribam a les 5 de la tarda de dia 11(quan a Londres eren les 2 de la nit)
Per ara res més. Son les 5 del matí i, gràcies al jet lag, esteim escrivint al blog, així que si voleu dieu-nos frikis.
Un petonàs