Hoooola a tothom!
Doncs sí, sembla que la cosa va en sèrio. El proper dimarts deixaré terres catalanes en direcció a la meca de la civilització....Bueno, segurament no serà tant... La meca de la civilització cau una mica més enllà per aquelles terres on hi havia un que es deia Saddam.
No us explicaré gaire coses perquè tots vosaltres ja sabeu el que són aquests dies d'abans de marxar i de no acabar-te d'imaginar com serà tot plegat. Tot i així, dir-vos que en tinc moltes ganes i que espero explicar-vos-ho tot (paldepluja mediante) des d'allà.
Avui m'he trobat a les Anna's per la UAB i hem dit allò que "és ben bé que uns vénen i els altres se'n van". Pels que estigueu per terres catalanes, el dissabte faré una mini-festa/prendre algo al bar CARA al C/Torrent de les Flors 36 de Gràcia (BCN). Per la resta, hi esteu convidats igualment, tot serà qüestió d'agafar avions i plantar-s'hi.
Sobre el meu futur damascino, els que volgueu samarretes dels mítics equips de hòquei allà instal·lats ja m'ho fareu saber. Mohammed Niedermayer i companyia us ho agrairan.
En fi, un nou destí pel pal de pluja i alguns videos més que algun dia arribaran finalment al seu destí (josep, ets el destí dels vídeos, no sé si és bo o dolent).
Apa, a cascar-la!
Oriol
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Despedides. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Despedides. Mostrar tots els missatges
dimecres, 18 de febrer del 2009
dimecres, 3 de setembre del 2008
dissabte, 9 d’agost del 2008
...i ara jo...
12 hores! 12 hores queden! després d'un any de paperassa i estrés ja arriba el moment.
Sembla mentida pero ara estic més tranquila que en els darrers mesos (soc així de rara...) o potser ajuda que ahir les amigues m'engatessin! Si es que son les úniqes que poden amb mi! jiji un botellon amb pomada al passeig maritim pot amb qualsevol!
Ara ja tinc quasi tot llest (m'hauria de preocupar per tenir només una assignatura?)
i ja m'he despedit d'amics i amigues i de familia en genreral.
Ara queda el més difícil: pares, germana i per suposat tu, josep!
Pero també penso: serà estrany anar a classe sense els piques de l'oriol, el comeflorisme de l'estel, els cops d'esquena de l'alvaro, le'ntusiasme de l'Imma i l'Anna o el nou catalanisme de marc...
Us trobaré a faltar a tots i totes! Només cal esperar que ens retorbem en tronar i abans d'adonar-nos ja estarem a Frankfurt! (venga ànims, ens hi hem de trobar!)
Prometo enviar cròniques sobre la meva arribada i, en el meu cas puntuant al surferos californians ;)
Ei! tots apuntats a l'Skype eh! De tant en quant s'ha de tenir una petadeta cara a cara!
No tenc gaire més a dir, només l'estranya sensació de que és ara, que és el moment: que es prepari el mon perque vaig amb força!
Fins prest! Un petonàs!
Sembla mentida pero ara estic més tranquila que en els darrers mesos (soc així de rara...) o potser ajuda que ahir les amigues m'engatessin! Si es que son les úniqes que poden amb mi! jiji un botellon amb pomada al passeig maritim pot amb qualsevol!
Ara ja tinc quasi tot llest (m'hauria de preocupar per tenir només una assignatura?)
i ja m'he despedit d'amics i amigues i de familia en genreral.
Ara queda el més difícil: pares, germana i per suposat tu, josep!
Pero també penso: serà estrany anar a classe sense els piques de l'oriol, el comeflorisme de l'estel, els cops d'esquena de l'alvaro, le'ntusiasme de l'Imma i l'Anna o el nou catalanisme de marc...
Us trobaré a faltar a tots i totes! Només cal esperar que ens retorbem en tronar i abans d'adonar-nos ja estarem a Frankfurt! (venga ànims, ens hi hem de trobar!)
Prometo enviar cròniques sobre la meva arribada i, en el meu cas puntuant al surferos californians ;)
Ei! tots apuntats a l'Skype eh! De tant en quant s'ha de tenir una petadeta cara a cara!
No tenc gaire més a dir, només l'estranya sensació de que és ara, que és el moment: que es prepari el mon perque vaig amb força!
Fins prest! Un petonàs!
diumenge, 3 d’agost del 2008
Fins aviat!
És curiòs això del temps, durant tot el més de juliol no he parat de mirar el calendari esperant que arribés el dia de marxar, amb una il·lusió desmesurada. El temps pasava poc a poc i semblava que mai arribaria el moment de marxar.
El fet és, però, que un cop vaig arribar a Corbins, el temps va passar ràpid, ràpid, fins a l'hora de tornar, i es que passar d'algunes tardes de l'ensopiment més absolut a 3 entretinguts dies amb el Carles, l'Anna i la resta del poble, pot fer que en part vulguis posposar una mica l'erasmus, i disfrutar una mica més dels amics d'aquí. Que dir de Corbins...doncs a banda dels típics tòpics, que no diré, m'ha servit per constatar que la bona gent s'envolta de bona gent. I es que, al poble et trobes a la flora i fauna més variada, però te'n adones que aquells que són més propers a l'Anna són gent de puta mare, i que la seva infantesa i adolescència al poble deu haver estat força entretinguda.
Bé, deixant enrere el melancolisme en que estic instaurat en aquest moment :oP, només dir que tinc ganes de que passi aquesta nit i que em passi la ressaca de la festa d'ahir...perquè mare de déu senyor com se les gasten per aquelles terres, i es que, quan portes 6 cubates, diversos gots de lambrusco i cava, i t'ofereixen convidar-te a un altre, comença a venir-te al cap la idea de rebutjar un cubata gratis, però com que està lleig això de refusar una invitació, l'acceptes.
Una abraçada molt gran, ens veiem al desembre.
El fet és, però, que un cop vaig arribar a Corbins, el temps va passar ràpid, ràpid, fins a l'hora de tornar, i es que passar d'algunes tardes de l'ensopiment més absolut a 3 entretinguts dies amb el Carles, l'Anna i la resta del poble, pot fer que en part vulguis posposar una mica l'erasmus, i disfrutar una mica més dels amics d'aquí. Que dir de Corbins...doncs a banda dels típics tòpics, que no diré, m'ha servit per constatar que la bona gent s'envolta de bona gent. I es que, al poble et trobes a la flora i fauna més variada, però te'n adones que aquells que són més propers a l'Anna són gent de puta mare, i que la seva infantesa i adolescència al poble deu haver estat força entretinguda.
Bé, deixant enrere el melancolisme en que estic instaurat en aquest moment :oP, només dir que tinc ganes de que passi aquesta nit i que em passi la ressaca de la festa d'ahir...perquè mare de déu senyor com se les gasten per aquelles terres, i es que, quan portes 6 cubates, diversos gots de lambrusco i cava, i t'ofereixen convidar-te a un altre, comença a venir-te al cap la idea de rebutjar un cubata gratis, però com que està lleig això de refusar una invitació, l'acceptes.
Una abraçada molt gran, ens veiem al desembre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)