........ adios con el corazóoooooooooooon...

Avui. A les 10 pm.

Avui s'acaba Casa Zimbabwe. S'acaba Berkeley. S'acaba San Francisco. S'acaba un any genial.




Plorem amics junt per recordar-ho.





Pd: comença l'estiu. Barcelona. Mallorca. Les retrobades. Qunates retrobades i quines ganes de verure a tothom!!!!

black light body painting

I quan ja pensava que aquesta coop no em podia donar res nou...

Ahir decenes de persones es varem pintar mutuament amb llums fluorescents!!

Increïble, pintar, ser pintat, ballar... sota llums fluorescents...
Es una imatge molt neo-hippy pastillero... pero realmente es una passada.
Si descobreixo quines llums necesito, l'any qui ve n'organitzo una!!

fotos d'un "easter brunch"

A ca meva som guais... no hi podem fer res.

Las Vegas!!!!

Senyores i senyors... a las Vegas!!!!!!!!
SI, ciutat del joc, de la exhuberancia, de la perdició: allà vaig!

Del 11 al 13 de març Las Vegas serà meva (i de 5 amigues que em venen a veure)

Per cert, he comentat quin serà el nostre hotel? Algú ha vist Ocean's Eleven? Ido us sonarà el nom Bellagio ...

Feliç Sant Valentí!!

Si, se que vaig un dia (dos per vosaltres) tard.

I tb se que aquesta és una festa no tradicional i bàsicament comercial. De fet normalment no celebro sant valentí per res.

Pero enguany he tingut una mena de festa alternativa o anti-valentí, no se exactament en quina categoria classificar-ho.

Tot va començar baixant de ca meva cap a San Francisco amb un coixí a la ma. Varem arribar amb tot d'amics just davant el Ferry building i varem esperr a les 18,00 i en aquell precís moment varem començar la millor guerra de almohades de la història!!
Si senyor com 300 o 400 persones de San Francisco barallant-se amb coixins!!
I us poc dir que s'ho prenien molt enserio i que molava molt. Jo crec que quan jo sento "pillow fight" em centro en la paraula "pillow" i penso xaxi! ^^* (pobre de mi)
Pero es veu que hi ha gent que sent la expressio "pilow fight" i l'atenció s'els escapa més cap a la paraula "fight".
Total molts de cops de coixí, alguna colzada, 50.000 plometes als pulmons....

Pero va molar moltísim! Hi havia inclus els cascos blaus. Estaven allà repartint panflets dient que la "guerra" d'almohades no és la millor manera de solucionar conflictes i ens animaven a solucionar els conflictes amb competicions de abraços! (Estel, potser us podeu disfressar de flors i organitzar una competició d'abraços! Llavors ja haurieu alcançat el màxim comeflorisme!).



En tornar a casa... festa! Pero no una festa qualsevol, no. Hi havia organitzada una rave (àcid o més) Sip! Gent pagant entrades per entra a ca meva i tota la pesca.

Personalment no em va molt aquest rollo... la questió era o a) em rallo per tenir 200 penjats a ca meva b) difruto veient-ho des de "fora".
Va ser la segona opció i realment va ser divertidisim. Només dir que mai m'havien afalagat tant en una sola nit, tothom: ooooooohhhhhhhhh quin cabell més al·lucinant tens!
ohooohhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh quina pell més suau!!!!!!!!!!!!
oooooooooooohhhhhhhhhhhhhhhhh quin somriure més bonic!!!!!!!!!!!!

Va estar prou be!

Així donces, si vosaltres tb sou dels que no creieu en celebrar segons quines festes amb consumisme us animo moltííísim a organitzar un dia com aques, pq promet que serà recordat una bona temporada!

p.d: si arribo a saber que us animarieu tant a escriure en dir que el blog estava avorrit, ho dic molt abans! ;)

nins!

Ei!!

Ho haveu vist???
Han estat els dies més avorrits del blog!!!!!!

I aixó que se que estan passant coses interesants (no dire noms):

- Algú ha començat classes en un pais nou.
- A algú se li ha marxat l'estimada, va a veure l'estimada, marxa a un pais que gairabe no s'aguanta, ha acabat els examens d'un segona titulació (si aixo no dona per escriure...)
- Algú ha fet anys.
- Algú esta d'examens i en procés de cambiar de companya de pis


...

Ja, ho se, si no hi ha inspiració no n'hi ha. De fet jo tampoc en tenc gaire res...

Ara mateix jo estic entre classes a les vuit i biblioteques... alguna festeta per casa...
i bàsicament contant el dies par marxar a NY!!
I per rebre visites, potser una escapada a Las Vegas?

Pero com dic, poques enrgies per explicar res així que a veure si algu s'anima!


Un petonàs a tots!

Tarradelles, el nostre president!

Context:

On?: Casa Zimbabwe, un racó qualsevol.

Quan?: la una del matí (en aquesta casa es comença a beure a allò de les 9)

Com?: de cop i volta, a un racó entre unes 150 persones borratxes i disfressades...

Qui?: ni idea!

p.d: es conviden les diverses interpretacions!

new news from SFO!

Si! Aqui em teniu un altre cop infatigable com sempre, fent una mica més el rídicul. Quina manera de començar l'any!

Com podeu veure al video: si, vaig en tirants i no, no feia gens de fred. (Ara tots deixau que la enveja us invaeixi per uns segons...prou! tampoc ens recreem...)

Com sabeu aquests dies ha estat la meva germana per aquí i realment hem tingut moltíssima sort. Ens ha fet un temps espectacular amb dies d'un sol increible, hem vist un parell de postes de sol a la platja, i una lluna impresionantment gran! Que romàntic, oi? Pena que les dues suspiresim per tios a milers de quilòmetres. La vida es dura, jiji

Tot i que la vida es dura s'ha de dir que la visita de la meva germana m'ha servit per redescobrir san francisco! Teniem pastat per cuidar-mos, bon temps, vacances i una mica de jet lag. Per tant a les 6 en peu fresques com una rosa i a les 9 del vespre lluitant per no dormir-nos miserablement abans de les 10 (era el nostre mínim moral).

Entre altres moltes anècdotes cal dir que la meva germana, rossa com es, no la identifiquen com hispana. Te bastanta gràcia, considerant que jo em mato amb l'angles a totes les tendes i la contesta es " si bueno pero que quieres" jiji. La meva germana amb la boca tancada basta pq la creguin yanqui. Paradoxes de la vida.

Pero ara comença un altre cop la vida real, lluitar amb el meu procés de matriculació i les primeres setmanes loques intentat quadrar coses inimaginables. Resulta, no se pq, q totes les classes que vull fer a Berkeley son irremeiablement els dimarts i dijous a les meteixes hores... i aqui l asistència si es te present... ai ai. Ja us contaré com acaba tot plegat.


Un petonàs a tots! Ànims amb els examens (Estel maxaca a l'Oriol de part meva).
i VISCA EL PAL DE PLUJA!

... Estel i Oriol...

Estel i Oriol

us estim!

Moltes gràcies! No ha arribat per l'aniversari, pero arriba el meu darrer dia a CZ, per tant inesperat i especial !!

Lliure!!!!!

Tititruriiiiiiii!!!

Soc lliure!!!
Així , després d'un més d'estrés, nervis, estudiar, café, més estrés, paper, café, squash, estrés; ja està!
Ara soc lliure!!!
He sobreviscut al meu primer semestre a Berkeley!

I ja només queda el compte enrera!
Us pot semblar que encara queden bastants dies, pero jo surto el dia 21 a les 4 del matí de ca meva; el que implica com si fo el 20 al vespre, per tant: passat demà surto cap allà!
Ahhhhhhhh!!!

Tenc moltíssimes ganes de verue a tothom! Espero que ningú falti!
Imaginau si estic malalta que trobo inclus a faltar el pique manlleu vs vic i vic vs manlleu, i això ja es dir, eh!

...striptease...

Oh my God!

Senyores i senyors, ahir vaig ser testimoni i part de la striptease party de CZ!

Va ser increible!!! No se per un començar... bàsicament dos conceptes: gent despullada (molta gent i molt despullada) i beguda (molta beguda).

Si, si. Aqui no es que es faci la típica festa americana. Les feim millors! Molt millors! La gent sortia de la casa dient que era la millor festa en la que havien estat a Berkeley! Plim!

I es que clar, tot va començar muntant un escenari amb barra de striptease inclosa en el meu salò! La gent de la casa practicant (no jo no, em sap greu).

Després es contracta la seguretat. Bàsicament per dos coses. Una, controlar l'entrada massiva de gent i que tothom pagui entrada (si, si paguen per entrar a les festes de ca nostra!) i dos, per controlar les mans i els borratxos en el moment dels stripteases!

El tercer pas es assortir be de begudes. Barrils i barrils de birra fresca situats estrategicament per la casa fan el bàsic. Nosaltres complementam amb vi i champagne (mariconades diran el Marc o l'Alvaro).

Un cop els preparatius estan fets que més dir; es baixen els llums comença la música i la gent comença a pujar a l'escenari. Deu meu. Vaig portar la camara pensant en el que em va dir el Marc un dia "volem fotos de les orgies". Ho vaig intentar pero no ens deixaven fer fotos. Només alguna es va colar com aquesta. Per cert, dos peasso de amercian boys, d'aquest que et treuen dos peus d'alt i dos d'ample. Com els que li agraden a la Maria ;) (i d'altra banda a les noies en genreral, visquen els rols típics!).

La veritat es que el nivell va estar bastant be i el divertit va ser que hi havia 50/50 de nois i noies despullant-se. Tot i així els nois surtien guanyant, pq la majoria de les noies inclus si no feien striptease anaven en llenceria o vestidets de poca tela.

Clar amb aquest panorama com a la una la festa ja estava desmadrada. Massa beure i massa calentura. Deu meu els nois anaven tan catxonodos! ...

Total, que es va tancar la casa i ens varem quedar els de la casa i els seus convidats directes. El que vol dir que erem unes 250 persones. Tampoc esta malament.

I aqui va començar l'espectacle de veres. Dues strippers profesionals a l'escenari! I per no haver de relatar pornografia només dire que hi va haver participació del públic i que tb va haver-hi la inestimable colaboracio dels tradicionals billets d'un dolar, vibradors, cinturons/llatigs i demés...
realment espectacular, especialment considerant que ens coneixiem entre tots. No deixa de tenir gracia veure aquell tio callat tot desbocat i disfrutant com mai de que una stripper li "azote" el cul amb un llàtig.

Llavors evidentment tota l'energia sexual que s'ha generat s'ha de canalitzar i es canalitza cap a qualsevol persona disposada al mateix sense masses exigències. No va acabar en orgia pq la majoria de gent tenia la seva pròpia habitació, que si no... jiji

Total, una locura pero alhora un experiència molt recomanable!

No em torno a quiexar de que aqui no sortim a fer cervesses!

p.d: un cop més etiqueto amb frikisme, pero que puc dir sino?

Un CiRc A cAsA....!*_*!

Si senyors!

Un circ a casa! Aixó és el que he tingut aquest cap de setmana a ca meva!
El dissabte varem fer l'especial dessert, i la gent s'ho va currar moltíssim! M'hauria de sentir malament per no haver fet res? La questió es que no gaire...jeje tot boníssim!


Fins i tot teniem pastissets blaus!!! Juas!
Tots anavem amb mascares, com a minim al principi... i ens haviem de donar els postres els uns als altres....crec que la idea era que fos molt sexi...pero al final era més caxondeo que res...rollo et foto un peaço pastisset a la boca..jiji per mi millor pq menys tensió sexual!
Així que em sap greu però no va haver-hi orgia massiva... ara, aixó si, al final de vespre hi havia en un racó dos tios enrrollant-se entre ells i quatre ties ficant-hi ma i enrrollant-se amb ells i entre elles...cosa que posats a pensar tampoc és el més normal de fer enmig del salò... (els meus estàndards estan canviant!).

La veritat es que va estar molt be, jo baixava amb els meus vaqueros i el meu jersei i resulta que tothom anava super arreglat...així que no em va quedar més remei que arreglar-me... oh! i em vaig poder possar un vestit que he tengut a l'armiri com dos anys, ha vist la llum com dos vegades...i es q resulta difícil trobar una excusa per arreglar-se a Barcelona! Tirats, que sou tots uns tirats! jiji la questió es que vaig triumfar bastant i em va molar! ;D

Be tot i que sembli impossoible de superar la història del meu vestit el millor va ser que els del circ varen fer un espectacle...i va molar molt! Més que res eren malabars però amb foc i llums! Molt xaxi!

Aquí alguns exemples:

Eh mola eh.... no se com ho feia pq estavem al costat i no varem verue que es posses cap protecció ni res...

Aquí no es veu gaire pero la tia aconseguia que el foc fes un cercle al sol! Sento no haver fet la millor foto!


Les carioques amb foc son super guais!!!!

I els malabars amb llums que eh!!!

En fin que la vida es una tómbola! Tom, tom tom tómbola!

ciRC I aNaRqUiA!
P.d: espero que algu comenti algo pq em va possar una mica trista tenir 0 comentaris en dos dies!.... jo... a veure si tb penjau fotos i demés!

Encara més!!

Si si, aquest cap de setmana no basta amb els postres no... i es que passen tantes coses extranyes que m'havia olvidat de contar que aquest cap de setmana vuiran uns cirquenses a la nostra casa! Plin!

Tendrem un circo a la sala comú!!!!!! Juas, resulta que el Humbolt Circus es un circo itinerant i cada any passa per la ciutat de Berkeley i els hi agrada molt quedar-se a Krakistan!
No em sorpren gens perque realment em costa d'imaginar una persona que encaixes més aquí que un cirquense!!!!!

Aixi que aquest dissabte: postres i contorsionistes, malabaristes , equilibristes .... Pot ser increible! Ja procuraré fer fotos! Don't worry! Aquestes coses s'han de documentar, si no començareu a pensar que m'invento les coses... i sus u juro que aqui passen coses així d'estrambòtiques!

Ai! Si que cambia el mon des de l'altre costat!


Un petonàs a tots i que tengeu un molt bon cap de setmana!

...dia de postres...

Només per fer una mica d'enveja...
aquest dissabte tenc un sopar de postres especials, la questió es que cada un fa un postre per compartir amb tots, pero a l'hora de menjar no pots agafar tu el postre, te l'ha de donar algu altre...

jo estic molt animada pq acabo de fer l'examen que tenia aquesta setmana.
Considerant l'historial de la coop i que aqui la
gent cuina despullada ja m'estic imaginant algo així :


Ji ji, ja us explicaré com es la dura realitat.


Per cert,acabo de ser conscient de que cada article que escric consider que el puc etiquetar amb "frikisme", m'hauria de preocupar?

Pirates!!

Arrrrrrrggggggggggg!!!!

Mariners d'aigua dolça! No teniu ni idea del que és navegar els salvatges mars del "far west"!

Aquí una foto meva i de la meva tripulació: Capitana Ballester, grumetillo Michael, grumetilla Nikki i grumetillo Innai, com a representació de la tripulació de CZar!

Arrrrrrrrggggggggggggggg! La millor tripulació!

Amb les nostres espases i els nostres ulls tapats ens varem disposar a la conquista de la illa de Cloyn (també coneguda com una coop veïna).

I us puc ben assegurar que la varem ben conquistar!! Arrrrrrggggggg!!

Els zarins i les zarines podem amb tot!

Va resultar que la illa diposava de tot el que un bon pirata pot desitjar: beguda en abundància, pero no aigua, no. Això pels peixos! Cervessa i ron! Entreteniment variat, dues sales per tocar, un jardí on els indigenes jugaven amb foc! I tot de pirates de totes les contrades!


Arrrrrrrrrgggggg!

Ja estareu informats de futures conquistes dels pirates zarins!

definitivament aixó és Berkeley

Confirmació absoluta de que aquí la gent es pren seriosament els estudis... i de que hi han profesors guaions.

Situació: esteim a classe tots preparats per la "lecture" del profe de teoria politica del s. xx

I va i arriba el tio (un senyor d'uns 60 anys amb bigot rollo Stalin) ens mira a tots... es mira la finestra... ens torna a mirar i ens comença a dir:

Ei sabeu que? Avui fa molta calor (no més de 27 graus) i aquesta classe és inhumana! No hi ha aire acondicionat! (Era cert, feia una mica de calor, pero jo no podia deixar de pensar, senyor que mai et convidin a la UAB! que pensaria de les nostres classes als sotans, no ja sense aire acondicionat sino sense ventilació, sense passadís...)

I a continuació ens diu,: jo crec que podem deixar la classe per avui, no?

El somni de qualsevol! Ido el tio comença a dir-nos que votessim, i no resulta que la majoria de la classe es volia quedar????????????

Ens mira el profesor i molt serio ens amolla: I HATE YOU!

Juas, quin fart de riure! Al final el varen convèncer per fer una classe curteta! Quan s'ha vist als alumnes rogant al professor que faci classe????????

I vaja quina classe! Marc t'haguessis inflat a escriure en la teva agenda!

--(Ens està parlant del desastre del nazisme pels intelectuals europeus...) i ens diu: Vos podeu creure el que arriba a provocar l'estupidessa humana? (es queda pensatiu) Be, el cert es que mirant la política americana si que ens ho podem creure!

Plim així!

--(Parlant de Sara Palin, la num 2 de McCain, )ens diu : vosaltres que creieu que pensarien els europeus d'aquesta tipa? Ido pensarien que els americans son estúpids! I tendiren raó!!

Vaig estar a punt d'aixecarme a aplaudir-lo i a donar-li tota la raó!!!


Realment aquest es un mon apart, algunes coses que ho fan evident:

- El becari d'una de les meves classes fa les seves hores d'oficina en una cafeteria!!
- Quan surto de classe a les 8 em trobo en la plaça central de Berkeley a un grup de 50 xinorris tocant uns tambors gegants!
- Em creu tot el temps amb esquirols menjant cacahuets!
- La biblioteca té estanteries d'aquelles que has de fer girar una manivela pq s'obrin i un pugui passar pel passadís! Em fa un mal rollo morir aplastada entre disertacions sobre el marxisme!
- La meitat dels llibres que tenen sobr marxisme estan en rus o en alemany! Si si van molt de cults pero es una putada molt gran!
- El 60% dels alumnes de les meves classes son xinorris!
- Cada dia em creuo amb 4 o 5 alumnes vestits de militars!

Be i un milió de coses més!

Només volia compartir algunes de les coses que em sorprenen dia a dia. Espero que no us aburriu massa llegint!

Un petonàs a tots!

dia a dia a CZ

Ai nins i nines...

ara mateix és divendres al vespre i estic a la meva habitació...
acabo de fer la feina que volia fer avui. I no no estic loca, ja se que se suposa que feina durant el dia o la tarda i festa el vespre, sobretot un divendres!

Pero es que ahir va ser nit de bar i va ser bastant desfase! Que si vinet per començar, birra per aquí, gintònic preparat amb tant amor que no pots dir que no ni encara que estigui super dolent, i per rematar mojito, al que evidentment mai es pot dir que no!
Resultat total: una nit bastant intensa!
Una cosa intersant va ser que vaig aprendre un nou joc per emborratxar-se i putetjar al personal simultaneament! Ja us explicaré quan ens trobem algun dia!

Part negativa: aquest matí! I no era per les classes, no tenc classes els divendres!!!!
Era pq havia de fer les meves hores de treball a la casa i havia de dedicar-me a buidar el reciclatge!!

Deu meu, ja em veieu a mi amb la Nikki, la meva companya d'habitació, resacoses a més no poder doblegant cartons i movents bsaures immenses per portar-les als contenidors... :(
Eren les dues del mitjdia, que en principi tampoc està mlot malament per començar el dia, pero remoure basura sense haver menjat res i amb resaca us juro que no és la millor opció...

Total que en acabar i quan ja enfilava directe la meva habitació per tornar a dormir em trobo amb aixó:
I si! Resulta que uns cuants s'havien passat tot el matí fent pastissets de xocolata per animar a tots els resacosos i començar el cap de setmana amb energia!

Ai avegades m'enamoren aquests czarins! Pensau un moment en el que significa tenir fam i mal de cap i que es presenti algu amb una safata plena d'aquests pastissets i et digui que els ha fet per tots! Que n'agafis!


Cada dia em mola més la meva caseta a Berkeley...

Demà és la nit dels talents, promet molt, així que ja us contaré

Un petonàs a tots!!

P.d: ara mateix hi ha un grup jugant a l strip Uno al salò, el que vol dir com 20 persones quasi despullades i borratxes.... Aquesta casa no es pot entendre si no s'hi és aqui fisicament, us ho promet!

...i ha gent increible al mon...

Si senyor!!

Hi ha gent increible al mon nins.

Poso aquest article per que aprengeu una miqueta... tant de riures pq dic que em vengeu a veure...
ido aquetes nines de la foto han agafat els seus estalvis de l'estiu, una setmana de primavera i em vendran a veure!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Si si les cuatre d'aquesta foto estan loquetes per mi (Josep ves al tanto eh... ;) )
No m'ho puc creure i ho han fet s'han comprat els billets ja!!!!

Les estim un munt! Amb gent així és impossible perdre el contacte per molt lluny que m'en vagi.


P.d: no us sermoneig eh! només comparteixo la meva felicitat!!!! jiji


M'encanten aquestes locures!

...40 dies...

Senyores i senyors

Ei nins i nines!

Us paso aqui algunes de les fotos promeses de ca meva:


Aquí una declaració d'intencions!









No se si a tots us fa gràcia, pero se que al Josep si!







Be us vodria passar més però estic mig hora per foto! I si, abans de que ho demaneu son pintades dins la casa.

Per cert, la meva coop sembla un desparajuste total. Pero vull que pensaeu per un segon en això: només estudiants 100% controlada per estudiants. No hi ha cap organitzacions ni la universitat a darrera. Som nosaltres. Ara mateix jo soc en part poseedora de la casa.

Pensau en que es un grup d'setudiants que van canviant cada any i que aconsegueixen mantenir una residència a meitat de preu del que ofereix la universitat! Qua aconsegueix organitzar logísitcament que ens arribi menjar per 120 persones (i aixo només en una de les cases!), pagar les factures, que arribi la pasta per tot l'any!

Una mica d'orgull coop! Faltaria!

Per cert: a finals d'octubre vaig a Roma a trobar-me amb el Josep. Locura? Probablement, pero la racionalitat queda molt lluny en temes així...

...kazarins i kazarines...

Oh my God!

Oh my God!

Aquesta casa és impresionant! No deixen de passar coses increibles!

Avui, senyores i senyors, avui he presenciat un moment històric i irrepetible.

Avui he estat testimoni de com un AL·LOTA ES LLEPAVA EL COLZE!!!


Si, si tal i com ho dic: s'ha llepat el colze!

Mare meva, aquests kazarins (nom dels habitants de kazar, tb coneguda com CZ)

Desafortunadament no tenc imatges enregistrades d'aquest gran moment històric, haureu de confiar en la meva paraula.

Casa Zimbabwe cada dia una aventura!

Tot això ve pq avui han fet mitj de conya un "show and tell" que és allò típic que els nens fan a les pelis de portar algo a classe i contar la seva història. Ido avui ho hem fet a casa i hem descobert miracles de la natura com aquest.

Per cert ha sortit la parelleta que va estar un any separada per que ella va estar estudiant a Firenze un any (si, ja ho se, que monos! et pots veure super reflectida! si ells varen poder vosaltres tb!)pero els molt cabrons han sortit per explicar que quan es varen separar es varen fer uns pelutxos l'un a l'altre per que així tendrien algo per abraçar...

Per favor! Com es pot ser tan rematadament cursi! tan extremadament i asquerosmanet cursi! Josep pq no varem fer això nosaltres?! M'han fet encongir el cor!! I jo ara a qui coi abraço???


Poc més a dir (pero oi que la tia llepa-colzes és un miracle de la natura?).

Per ara només afegir un parell de fotos de ca meva. pq veieu que sempre pots entretenir-te mirant a les parets, totes pintades i en constant evolució!

Doncs no, no us passo cap foto pq bàsicament internet va com el cul. En properes edicions!