No tinc paraules. El concurs de Sabadell d’enguany (toma ia! heu vist que culte que sóc? ;D) ha set amb tota probabilitat EL PITJOR CONCURS QUE HE ARRIBAT A BALLAR MAI COM A SARDANISTA QUE SÓC. I tots vosaltres pensareu: “Home, vols dir que és el pitjor? En tot cas el segon pitjor, no? Sempre hi ha algun concurs que ha set pitjor...”. Ehem... Rotundament NOOO! Sense cap mena de dubte aquest concurs passarà a la història com el concurs de sardanes més mal organitzat de tota la història sardanística mundial i interplanetària (amb el perdó de l’Àlvaro...).
El temps pintava una mica xungo, per com podíem pensar nosaltres, pobres mortals, que la magnífica organització del concurs de Sabadell no tenia previst cap pla B en cas de pluja? Però si fins i tot els de Vic tenen un bon Pla B en cas de què plogui (o sigui gairebé cada any)! Bé, sabeu què? Deixem-ho en què tenen un Pla B, com a mínim! Però aquest encara no és el cas... Havíem arribat a Sabadell força dora, cosa no massa habitual a la nostra colla, que precisament no s’enduria el premi a la màxima puntualitat (ni tampoc el premi al lideratge, ni molts d’altres...). Així que calia fer temps. Solució? Buscar un bar que s’assemblés el màxim possible o al Foment o a Ferrary’s (o inclús més infernal) i fer el cafè / tallat / suc / cervesa / clara / got / te / orxata / etc...
El temps s’estava aguantant, però... per què enganyar-nos? Plouria aviat. Tothom estava entestat en què no plouria (alguna gent inclús deia que l’Ibrahimovic era molt més bo que en Bojan, per què us feu una idea de lo errats que anaven pobres...), però jo, com a persona amb molt de seny, vaig avisar que plouria (i de passada també els hi vaig dir que en Bojan era molt més bo... pobres il•lusos...). Les apostes eren a veure si plouria abans de què acabéssim de fer el cafè / tallat / suc / cervesa / clara / got / te / orxata / etc, o si plouria després de què acabéssim de fer cafè / tallat / suc / cervesa / clara / got / te / orxata / etc. De fet era igual, com que ens agraden molt els vestits vells de sardanes (perquè a tothom li va bé de mides, a tothom li va bé el faixí, a tothom li entra la faldilla i a tothom els pantalons li corden...), ens vam anar a canviar. I... va començar a ploure! Horror! I ara què?!
En aquest moment sort en vam tenir de l’Álvaro. Ell ens va guiar cap al lloc on suposadament s’havia de ballar (i dic suposadament expressament, jo mai m’hagués pogut imaginar que allà si disputaria un concurs de sardanes, en serio...). Recordem que mentrestant no parava de ploure, i que els que portàvem espardenyes d’espart... Bé, ja us podeu imaginar què ens va passar els que portàvem espardenyes d’espart... Un cop allà a dins, només semblava que la cobla estes disposada a passar una bona estona, tocant sardanes amb ritmes de cançons que tothom coneix (des d’Els Pets fins Alaska passant per Estopa). Pobres de nosaltres...!
Un cop més o menys totes les colles érem en aquella merda de pavelló de Sabadell, ens van informar de dues boniques notícies. 1.- Es farien 4 tandes, ergo 8 sardanes (i les colles grans farien la 4rta i la 8na)! PERFECTE! GRANDIÓS! COM QUE LA GENT DILLUNS NO TREBALLA NI TÉ RES A FER, I COM QUE SABADELL ESTÀ A TOCAR DE MANLLEU!!! Grgrgrgrgr!!! 2.- S’hauria de ballar de cinc parelles! MOLTÍSSIMES GRÀCIES GENT DE L’ORGANITZACIÓ DE SABADELL PER EXCLOURE A UNA PARELLA DE CADA SARDANA! La mare que els va arribar a parir...!!! I després de sentir això jo em preguntava... REALMENT TINDRAN ELS SANTS CULLONS DE FER EL CONCURS???!!!???!!!
Senyores i senyors, SÍ. Els molt honorables i il•lustres senyors de la Unió de Colles Sardanistes (UCS) van tenir el morro i la barra de fer el concurs en aquella merda de poliesportiu. Molt bé! FANTÀSTIC! Ara tocava esperar a la 4rta sardana... Jo pensava: “Vale, ja han fet una sardana, ara el suspendran i no acabaran pas de fer la segona tanda...”. Pobres de nosaltres... Sí que vam haver d’esperar unes altres tres sardanes per tornar a ballar... I, com amb la primera, es va tornar a ballar molt bé!
El temps pintava una mica xungo, per com podíem pensar nosaltres, pobres mortals, que la magnífica organització del concurs de Sabadell no tenia previst cap pla B en cas de pluja? Però si fins i tot els de Vic tenen un bon Pla B en cas de què plogui (o sigui gairebé cada any)! Bé, sabeu què? Deixem-ho en què tenen un Pla B, com a mínim! Però aquest encara no és el cas... Havíem arribat a Sabadell força dora, cosa no massa habitual a la nostra colla, que precisament no s’enduria el premi a la màxima puntualitat (ni tampoc el premi al lideratge, ni molts d’altres...). Així que calia fer temps. Solució? Buscar un bar que s’assemblés el màxim possible o al Foment o a Ferrary’s (o inclús més infernal) i fer el cafè / tallat / suc / cervesa / clara / got / te / orxata / etc...
El temps s’estava aguantant, però... per què enganyar-nos? Plouria aviat. Tothom estava entestat en què no plouria (alguna gent inclús deia que l’Ibrahimovic era molt més bo que en Bojan, per què us feu una idea de lo errats que anaven pobres...), però jo, com a persona amb molt de seny, vaig avisar que plouria (i de passada també els hi vaig dir que en Bojan era molt més bo... pobres il•lusos...). Les apostes eren a veure si plouria abans de què acabéssim de fer el cafè / tallat / suc / cervesa / clara / got / te / orxata / etc, o si plouria després de què acabéssim de fer cafè / tallat / suc / cervesa / clara / got / te / orxata / etc. De fet era igual, com que ens agraden molt els vestits vells de sardanes (perquè a tothom li va bé de mides, a tothom li va bé el faixí, a tothom li entra la faldilla i a tothom els pantalons li corden...), ens vam anar a canviar. I... va començar a ploure! Horror! I ara què?!
En aquest moment sort en vam tenir de l’Álvaro. Ell ens va guiar cap al lloc on suposadament s’havia de ballar (i dic suposadament expressament, jo mai m’hagués pogut imaginar que allà si disputaria un concurs de sardanes, en serio...). Recordem que mentrestant no parava de ploure, i que els que portàvem espardenyes d’espart... Bé, ja us podeu imaginar què ens va passar els que portàvem espardenyes d’espart... Un cop allà a dins, només semblava que la cobla estes disposada a passar una bona estona, tocant sardanes amb ritmes de cançons que tothom coneix (des d’Els Pets fins Alaska passant per Estopa). Pobres de nosaltres...!
Un cop més o menys totes les colles érem en aquella merda de pavelló de Sabadell, ens van informar de dues boniques notícies. 1.- Es farien 4 tandes, ergo 8 sardanes (i les colles grans farien la 4rta i la 8na)! PERFECTE! GRANDIÓS! COM QUE LA GENT DILLUNS NO TREBALLA NI TÉ RES A FER, I COM QUE SABADELL ESTÀ A TOCAR DE MANLLEU!!! Grgrgrgrgr!!! 2.- S’hauria de ballar de cinc parelles! MOLTÍSSIMES GRÀCIES GENT DE L’ORGANITZACIÓ DE SABADELL PER EXCLOURE A UNA PARELLA DE CADA SARDANA! La mare que els va arribar a parir...!!! I després de sentir això jo em preguntava... REALMENT TINDRAN ELS SANTS CULLONS DE FER EL CONCURS???!!!???!!!
Senyores i senyors, SÍ. Els molt honorables i il•lustres senyors de la Unió de Colles Sardanistes (UCS) van tenir el morro i la barra de fer el concurs en aquella merda de poliesportiu. Molt bé! FANTÀSTIC! Ara tocava esperar a la 4rta sardana... Jo pensava: “Vale, ja han fet una sardana, ara el suspendran i no acabaran pas de fer la segona tanda...”. Pobres de nosaltres... Sí que vam haver d’esperar unes altres tres sardanes per tornar a ballar... I, com amb la primera, es va tornar a ballar molt bé!
I... El PUTU concurs encara no estava!!! Faltava la sardana de germanor de rigor!!! De rigor, sí, però que ni l’Àlvaro ni l’Imma (que ens havien vingut a veure expressament i així poder presenciar un concurs de sardanes en directe...) es van atrevir a ballar. Bé, no passa res, és comprensible! Ni jo hagués volgut ballar sota aquelles condicions tan macabres i infrahumanes!
En aquells moments és quan tothom pensava: “Jurats, si us plau, dieu els putus resultats que marxarem de Sabadell més cagant llets...”. I encara va i els diuen malament! Mare de déu! Vam quedar 4rts (que equival a un 2n, per qüestions tècniques que no cal que sabeu). Sort que, ja sigui per compensar-nos o perquè ja ho tenien previst, ens van donar un pica – pica a base de coca i de cava (i cal mencionar que l’Àlvaro, obrint el cava, li va fotre un hostiot amb el tap de l’ampolla a una pobre dona de no se pas quina colla que va flipar i es va cagar en la mare que ens havia parit a tots...).
I... SEMBLAVA MENTIDA! JA S’HAVIA ACABAT EL CONCURS!!! I quin concurs...!
I... SEMBLAVA MENTIDA! JA S’HAVIA ACABAT EL CONCURS!!! I quin concurs...!
