12 hores! 12 hores queden! després d'un any de paperassa i estrés ja arriba el moment.
Sembla mentida pero ara estic més tranquila que en els darrers mesos (soc així de rara...) o potser ajuda que ahir les amigues m'engatessin! Si es que son les úniqes que poden amb mi! jiji un botellon amb pomada al passeig maritim pot amb qualsevol!
Ara ja tinc quasi tot llest (m'hauria de preocupar per tenir només una assignatura?)
i ja m'he despedit d'amics i amigues i de familia en genreral.
Ara queda el més difícil: pares, germana i per suposat tu, josep!
Pero també penso: serà estrany anar a classe sense els piques de l'oriol, el comeflorisme de l'estel, els cops d'esquena de l'alvaro, le'ntusiasme de l'Imma i l'Anna o el nou catalanisme de marc...
Us trobaré a faltar a tots i totes! Només cal esperar que ens retorbem en tronar i abans d'adonar-nos ja estarem a Frankfurt! (venga ànims, ens hi hem de trobar!)
Prometo enviar cròniques sobre la meva arribada i, en el meu cas puntuant al surferos californians ;)
Ei! tots apuntats a l'Skype eh! De tant en quant s'ha de tenir una petadeta cara a cara!
No tenc gaire més a dir, només l'estranya sensació de que és ara, que és el moment: que es prepari el mon perque vaig amb força!
Fins prest! Un petonàs!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
gracies a tots els que em vareu telefonar!
Mola sentir que l'altre gent pensa en tu tant com tu en ells!
Publica un comentari a l'entrada