Oh my God!
Oh my God!
Aquesta casa és impresionant! No deixen de passar coses increibles!
Avui, senyores i senyors, avui he presenciat un moment històric i irrepetible.
Avui he estat testimoni de com un AL·LOTA ES LLEPAVA EL COLZE!!!
Si, si tal i com ho dic: s'ha llepat el colze!
Mare meva, aquests kazarins (nom dels habitants de kazar, tb coneguda com CZ)
Desafortunadament no tenc imatges enregistrades d'aquest gran moment històric, haureu de confiar en la meva paraula.
Casa Zimbabwe cada dia una aventura!
Tot això ve pq avui han fet mitj de conya un "show and tell" que és allò típic que els nens fan a les pelis de portar algo a classe i contar la seva història. Ido avui ho hem fet a casa i hem descobert miracles de la natura com aquest.
Per cert ha sortit la parelleta que va estar un any separada per que ella va estar estudiant a Firenze un any (si, ja ho se, que monos! et pots veure super reflectida! si ells varen poder vosaltres tb!)pero els molt cabrons han sortit per explicar que quan es varen separar es varen fer uns pelutxos l'un a l'altre per que així tendrien algo per abraçar...
Per favor! Com es pot ser tan rematadament cursi! tan extremadament i asquerosmanet cursi! Josep pq no varem fer això nosaltres?! M'han fet encongir el cor!! I jo ara a qui coi abraço???
Poc més a dir (pero oi que la tia llepa-colzes és un miracle de la natura?).
Per ara només afegir un parell de fotos de ca meva. pq veieu que sempre pots entretenir-te mirant a les parets, totes pintades i en constant evolució!
Doncs no, no us passo cap foto pq bàsicament internet va com el cul. En properes edicions!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Ieeeep!
Bons i matiners dies des de Tallinn, avuí sembla que finalment recuperaré la targeta, i que finalment seré ciutadà estonià. Jo un cop em vaig quedar amb cara d'idiota quan li vaig dir a un paio que era impossible llevar-se el colçe, i el tio ho va fer. Per si no ho sap l'Olga és el "Paco" que va anar amb nosaltres a l'institut (els d+ no sabeu qui és), i des d'aquell dia vaig deixar de dir que era impossible. Evidentment aquesta noia és un altre cas de raresa extrema.
Ahir vaig començar una assignatura Estonian Country Studies, que consisteix en anar dimarts a classe i dijous a un museu fins al 30 d'octubre, amb un examen "tipu test" al final i per la qual em donen 5 crèdits...de la pastilla tu.
apa Salut
IEeeeee!!!!
Us escric des del meu nou pis!!!! No hi ha internet, però sempre hi ha algun palurdo/bon samarità que deixa la seva linia oberta, i els altres... a xupar! jejejej
Bé, marta pensa que ells no van fer viatges que nosaltres farem... a mi un pelutxe no em serveix per res! jejeje (ens veurem aviat...)
Per la resta... jo encara no he conegut ningú que pugui llepar-se el colze... (vaig coneixer al "Paco", però no es va llepar el colze...)
Tot just ara he conegut a la segona companya de pis... brutal.... jejeje (marta no has de patir per res...)jejejej vaia percal...
Una té 37 anys i es profe d'institut... i ara l'altra és una noia típica italiana (no ben bé les que estem acostumats a veure per tele rollo carla bruni, sinó més bé rollo la mamma de la pizza.... ejejjeje)
Bé, no faré més conya... totes dues pareixen molt bones noies... ja us aniré contant!!!
Apa, salut!!!
Una besada a totes i una aferrada a tots!
Eisss
Amb 20 anys fins just abans de llegir l'article mai m'havia passat pel cap d'intentar llepar-me el colze, tot i això en llegir-ho he pensat tampoc n'hi ha per tant, aquí no hi ha res extraordinari, i tot seguit he intentat llepar-me el meu, ho he provat dret, estirat, assegut, el colze dret i l'esquerra, i confirmo k és totalment increible, per tant confirmo que lo d'aquesta al·lota és totalment increible.
Com diu en Josep besades i aferrades.
Molta sort, cuideu-vos.
marta, 1.53 des matí, borratxo com una cuba.
se't saluda des de la bonica vila de Sant Gervasi-Gràcia (això últim per netejar consciències). Exigeixo que els teus plans de meeting amb el josep es facin públics al bloc. ja estic fart de llegir entre línies missatges en clau. transparència ja!
..mmm...
que no soc transparenta?
quins plans ocults? oriol saps algo que jo no se??
o tu estàs una mica borratxo i per això no s'enten el que dius o simplement jo no entenc el que dius.
Per cert, m'encanten els comentaris de la gent quan va borratxa! Tothom al tornar de festa hauria de fer una visita obligada al blog, inspirar-se i escriure.
Una besada a tots!
Un petonàs al nas! (estel, feia temps que no ens ho deiem!)
Ieeep!!
No és aquest Paco, Josep, és un altre.
Jo crec que després del meu gran escrit borratxo, exigeixo que els demés facin el mateix. No sabeu quina satisfacció més gran s'experimenta quan et poses a escriure i penses "bua tio estàs fet un poeta...", després te'n adones que per un problema del teclat, el que tu penses no queda reflexat a l'ordinador...estic pensant en demandar a Toshiba.
Si no ho veig, no m'ho crec. Continuu pensant que és impossible o que els que ho fan és gràcies a algun efecte òptic o a algun truc de màgia.
Jo millor no provo d'escriure quan torni de festa... Crec que no sabria ni obrir l'ordinador (i molt menys conectar-me, escriure, recordar-me de les contrassenyes,...).
Apa! Sort a tots!
Publica un comentari a l'entrada