Europa és un mocador

Hola gent del món!

Com va per Torino, Tallin, Florència, Copenhaguen, Praga, París, Trondheim, Lundt, Berkeley... i, com no, per Bellaterra i rodalies?? Ja veig que tothom té mil aventures per explicar, anècdotes, notícies, histories... És bona senyal, sí senyor, perquè si no hem d’explicar res, no hem fet res d’interessant i si no hem fet res d’interessant, perquè hem sortit de casa? Doncs jo també tinc moltes coses a dir-vos, encara que pensareu, “i per què no ens has escrit abans?”. I jo us podria dir, “es que estic molt enfeinada amb a la uni”, o que “a Urecht encara no ha arribat l’internet”, o fins i tot que” parlo un holandès tan perfecte que ja he oblidat el català”, però la veritat es que em sembla que no tinc cap excusa...

Com us podreu imaginar ja m’he habituat més o menys a la vida holandesa, que en resum consisteix a treballar poc, viure bé, i anar amb bici tot el dia amunt i avall (o al menys aquesta és la part que a mi més m’agrada). Al que no m'he acostumat és a les escales que hi ha a les cases: ben empinades, ben estretes i mal folrades amb moqueta... He caigut dos cops de les escales de casa meva, i la primera amb una olla de sopa mig calenta a les mans, ja us podeu imaginar com em va quedar el cul durant una setmana i la bona olor que feia a les escales.

Aquesta gent sí que sap com s’ha de viure, imagineu-vos que com a màxim ens deixen fer un parell,(dues pels de Mallorca), assignatures per bimestre... Cosa que equival a anar a la uni un parell (dos) de dies a la setmana. El resultat ja us el podeu imaginar: si, vaig llegint el que em demanen, preparo les presentacions, treballs, etc, però al cap i a la fi em passo el dia fent altres coses: fem dinars, faig les compres al mercat o a Lombok (el barri turc), he començat a anar a la piscina i a classes de yoga, fem unes birretes, surto a la nit i veig com els holandesos/es ballen amb el seu ritme llatí innat, visito museus, vaig a concerts (va venir Amparanoia a tocar al costat de casa meva!), etc, etc, etc.

I es clar, de tant en tant també faig alguna escapada per a visitar el país. Encara que he descobert que Utrecht és una de les ciutats més maques de tota Holanda. Però, fa unes setmanes vam decidir amb uns quants erasmurillus més fer una visita a la nostra veïna Brussel·les. Però tan previsors com som nosaltres, vam decidir visitar també Maastricht (la ciutat on es va signar el Tractat de Maastrich), què com bé sabreu està al sud, sud d’Holanda i de fet és gairebé una península envoltada de terres belgues.

Doncs bé, després de visitar la ciutat, molt maca per cert tot i que era “low sesion” i gairebé tot estava tancat, doncs després vam enfilar el nostre camí cap a Brussel·les. I aquí es on comença allò interessant i el moment on vaig pensar “Osti tu, Europa és un mocador!”. Començava a nevar i cansats de tot el dia d’anar voltant amb les motxilles al damunt vam anar cap a l’Hotel de France i a que no sabeu amb qui em vaig trobar? A sa majestat la molt honorable reina de Bèlgica? A un dels nombrosos eurodiputats de tots els que podría reconèixer? A en Manniken Pis en persona? Doncs, no. Em vaig trobar ni més ni menys que amb el senyor Carles Hervàs! No ens ho podíem creure! Mira que coincidir en l’hotel més barat de Hostelworld... Va ser com tornar de cop i volta a Barcelona i retrobar-me amb tots vosaltres, em va emocionar molt, molt, molt. Així que ja sabeu, esteu alerta que en el lloc més inesperat els nostres camins es poden creuar...

Ara unes fotos per a il·lustrar els petits, mitjans i grans moments de la meva vida a Holanda

Un paisatge típic holandès

La Cristina i jo a les "escales de la mort"

Un canal a Utrecht

L'Oudegracht ("L'Antic Canal")

Fent unes birres i la noia Amparo

Una abraçada ben gran a cadascú de vosaltres,

que us enyoro i us estimo!

Fins d’aquí a deu dies, o potser abans...