Si! Aqui em teniu un altre cop infatigable com sempre, fent una mica més el rídicul. Quina manera de començar l'any!
Com podeu veure al video: si, vaig en tirants i no, no feia gens de fred. (Ara tots deixau que la enveja us invaeixi per uns segons...prou! tampoc ens recreem...)
Com sabeu aquests dies ha estat la meva germana per aquí i realment hem tingut moltíssima sort. Ens ha fet un temps espectacular amb dies d'un sol increible, hem vist un parell de postes de sol a la platja, i una lluna impresionantment gran! Que romàntic, oi? Pena que les dues suspiresim per tios a milers de quilòmetres. La vida es dura, jiji
Tot i que la vida es dura s'ha de dir que la visita de la meva germana m'ha servit per redescobrir san francisco! Teniem pastat per cuidar-mos, bon temps, vacances i una mica de jet lag. Per tant a les 6 en peu fresques com una rosa i a les 9 del vespre lluitant per no dormir-nos miserablement abans de les 10 (era el nostre mínim moral).
Entre altres moltes anècdotes cal dir que la meva germana, rossa com es, no la identifiquen com hispana. Te bastanta gràcia, considerant que jo em mato amb l'angles a totes les tendes i la contesta es " si bueno pero que quieres" jiji. La meva germana amb la boca tancada basta pq la creguin yanqui. Paradoxes de la vida.
Pero ara comença un altre cop la vida real, lluitar amb el meu procés de matriculació i les primeres setmanes loques intentat quadrar coses inimaginables. Resulta, no se pq, q totes les classes que vull fer a Berkeley son irremeiablement els dimarts i dijous a les meteixes hores... i aqui l asistència si es te present... ai ai. Ja us contaré com acaba tot plegat.
Un petonàs a tots! Ànims amb els examens (Estel maxaca a l'Oriol de part meva).
i VISCA EL PAL DE PLUJA!
Com podeu veure al video: si, vaig en tirants i no, no feia gens de fred. (Ara tots deixau que la enveja us invaeixi per uns segons...prou! tampoc ens recreem...)
Com sabeu aquests dies ha estat la meva germana per aquí i realment hem tingut moltíssima sort. Ens ha fet un temps espectacular amb dies d'un sol increible, hem vist un parell de postes de sol a la platja, i una lluna impresionantment gran! Que romàntic, oi? Pena que les dues suspiresim per tios a milers de quilòmetres. La vida es dura, jiji
Tot i que la vida es dura s'ha de dir que la visita de la meva germana m'ha servit per redescobrir san francisco! Teniem pastat per cuidar-mos, bon temps, vacances i una mica de jet lag. Per tant a les 6 en peu fresques com una rosa i a les 9 del vespre lluitant per no dormir-nos miserablement abans de les 10 (era el nostre mínim moral).
Entre altres moltes anècdotes cal dir que la meva germana, rossa com es, no la identifiquen com hispana. Te bastanta gràcia, considerant que jo em mato amb l'angles a totes les tendes i la contesta es " si bueno pero que quieres" jiji. La meva germana amb la boca tancada basta pq la creguin yanqui. Paradoxes de la vida.
Pero ara comença un altre cop la vida real, lluitar amb el meu procés de matriculació i les primeres setmanes loques intentat quadrar coses inimaginables. Resulta, no se pq, q totes les classes que vull fer a Berkeley son irremeiablement els dimarts i dijous a les meteixes hores... i aqui l asistència si es te present... ai ai. Ja us contaré com acaba tot plegat.
Un petonàs a tots! Ànims amb els examens (Estel maxaca a l'Oriol de part meva).
i VISCA EL PAL DE PLUJA!
4 comentaris:
molt bé molt bé...
Marta tens l'honor d'have escrit la primera crònica informativa de l'any des de fora de Catalunya.
Jo prometo el video des de Estocolm, si la ressaca de la festa del vaixell m'ho permet.
que gran ! no sabia que te germana sigues rossa. quina gràcia! hehe ... estic content de que tot va be per SFO ! i que fa bon temps... aqui a Bergen des de que he vingut no veig el sol ( com a astre....) allo que dius mira el sol... no aqui no. ho hoho... bé macabo de llevar re ressaca i mestic fotent un cafe amb llet. res més.. no tinc res me sa dir.
salut.
doncs aquí a barcelona avui fa un dia de collons. tinc una teoria preparada sobre l'aversió de l'estel a anar a barcelona; aviat serà publicada.
ànims amb la quadratura dels horaris marta!
Jiji gràcies Oriol pels teus ànims!
Pero no siguis tan bo! Jo que et volia picar...
Ho trobaré a faltar, especialment ara que se que no ens veurem fins a septembre! Sniff
;)
Publica un comentari a l'entrada