Estava jo assegut al sofà de casa, allò semblava un diumenge qualsevol; veient pelis horribles al menjador de casa, esperant que arribés el vespre per veure com el Barça pràcticament assegurava el títol de Lliga davant de l’Espanyol. El destí, o millor dit el Marc, em tenia prepara’t un pla especial per aquell dia.
Va sonar el telèfon, era el Marc que enviava un sms avisant que tot i el fracàs de l’any anterior, la colla Encís de Manlleu, tornava a participar a la Diada sardanista de Sabadell, que té lloc el diumenge que precedeix al dia de la Salut, festa local que es celebra el segon dilluns de maig. Em vaig acostar a la preciosa i extraordinària plaça de Sant Roc de Sabadell, on el Marc i la seva colla ja es preparaven pel que havia de ser una tarda gloriosa per la colla. Es van situar al costat d’uns que anaven de taronja que...Vaja, pobres van fer el que van poder.
Van ballar diverses sardanes, jo com a bon expert després d’anar a dos concursos de sardanes en la meva vida, podia seguir perfectament l’activitat de la diada; hi va haver dos gols anul•lats per fora de joc i tres expulsats. Després de la primera sardana vaig tenir l’oportunitat que tot un expert com el Marc m’anés explicant tot d’elements que d’altra manera se m’haurien escapat. A més vam comptar amb l’inestimable ajuda d’un bon home de Terrassa, aficionat del Sevilla, que va dir una cosa així com que la colla de Manlleu era la millor, però que era una llàstima perquè l’uniforme era “Musho Betis”. El Marc que és un bon home va intentar enraonar amb l’home fent-li veure que el verd i blanc eren els colors de la colla. Jo directament vaig pensar que l’home estava pirat i vaig preferir que no m’argumentés una afirmació a l’alçada dels grans líders i polítics de l’història.
El concurs va continuar, del resultat només cal comentar que els de Manlleu van guanyar als de Vic. (Marc, era així com em vas dir que ho posés ¿no?). Si us penseu que aquí acaba la part important de la tarda, esteu molt equivocats. El Marc va veure al Bustos per la plaça fent campanya, i en un moment de lucidesa va proposar que ens féssim una foto amb ell. En un moment encara més lúcid jo vaig dir...”Vale vaig a demanar-li”. Total, ens vam acabar acostant i ell com a bon polític en campanya no es va negar. Aquí va jugar un paper super important la Laia, que és la millor reportera gràfica del món i va fer una foto increïblement bona. Bueno, el Bustos que a més de ser alcalde de Sabadell es president de la Federació de Municipis de Catalunya, va intentar fer gala del seu càrrec, conversant amb el Marc i la Laia. Al primer li va encomanar que li donés records al Pere Prat, l’Alcalde de Manlleu i a la segona, després d’escoltar que era de Llavaneres va dir... “Ah....Sí, bueno no està gaire lluny”. De mi evidentment va dir que era el millor dels tres per ser de Sabadell.
El concurs en sí no va donar gaire més de sí, però no puc deixar escapar per comentar una curiosa anècdota. Ja sabeu que jo intento no citar aquelles situacions incòmodes que poden afectar a gent externa a la comunitat paldeplujenca, però en aquest cas...Vaja ho acabo fent sempre, però en aquest cas encara amb mes raó, s’ha de fer un anàlisi acurat de la situació. La situació era la següent, s’estaven repartint els premis a dalt de l’escenari, una a una les diferents colles anaven recollint els premis de part d’en Bustos. En aquestes van cridar a l’Encís perquè pugés, entre els que van pujar hi havia una noia, a la qual podem anomenar X o podem anomenar Laura, que davant de la demanda del Bustos de donar-li records de part seva a l’alcalde de Manlleu, va respondre amb una frase que a partir d’aquell dia passa a l’història de la nostra comunitat; “Vale...de part de qui?”. Tot i que després ella em va dir que l’Alcalde no s’havia immutat, hagués estat bonic veure la cara que va posar l’Alcalde després d’aquesta lapidària frase.
Evidentment, amb la situació actual a Sabadell, on el PSC molt probablement tornarà a repetir alcaldia en solitari o amb el PP, CIU té un candidat que no convenç i les CUP tenen opcions d’avançar a ERC+Reagrupament raspant alguna de les dues un regidor, no crec que en Bustos recordés aquell incident durant més de 2 minuts, però en ocasions està bé fer veure als polítics que no són el centre del món. Des d’aquí vull fer una crida perquè li donem del títol de Doctora Honoris Causa de la Universitat paldeplujenca a la Laura.
Posteriorment vam anar a sopar altre cop a la pizzeria del Viena de Sabadell. Diguem que un restaurant on el millor és l’edifici, vol dir que no és un bon restaurant. Aviam si un altre any tenim més temps i diners i podem anar a algun altre lloc. Tot i així ens haurem de passar per Manlleu a fer un bon sopar, ja que em van dir que pel mateix preu que en aquell Viena, ens podem fotre un fart de menjar. Només cal dir el dia i ja està.
Des d’aquí només vull afegir que tot aquell qui pugui s’apunti a allò de Sant Joan i que si teniu l’ocasió, tot aquell que no ho hagi pogut fer mai, vagi a veure una Diada sardanista que és una bonica i agradable manera de passar un diumenge.
Van ballar diverses sardanes, jo com a bon expert després d’anar a dos concursos de sardanes en la meva vida, podia seguir perfectament l’activitat de la diada; hi va haver dos gols anul•lats per fora de joc i tres expulsats. Després de la primera sardana vaig tenir l’oportunitat que tot un expert com el Marc m’anés explicant tot d’elements que d’altra manera se m’haurien escapat. A més vam comptar amb l’inestimable ajuda d’un bon home de Terrassa, aficionat del Sevilla, que va dir una cosa així com que la colla de Manlleu era la millor, però que era una llàstima perquè l’uniforme era “Musho Betis”. El Marc que és un bon home va intentar enraonar amb l’home fent-li veure que el verd i blanc eren els colors de la colla. Jo directament vaig pensar que l’home estava pirat i vaig preferir que no m’argumentés una afirmació a l’alçada dels grans líders i polítics de l’història.
El concurs va continuar, del resultat només cal comentar que els de Manlleu van guanyar als de Vic. (Marc, era així com em vas dir que ho posés ¿no?). Si us penseu que aquí acaba la part important de la tarda, esteu molt equivocats. El Marc va veure al Bustos per la plaça fent campanya, i en un moment de lucidesa va proposar que ens féssim una foto amb ell. En un moment encara més lúcid jo vaig dir...”Vale vaig a demanar-li”. Total, ens vam acabar acostant i ell com a bon polític en campanya no es va negar. Aquí va jugar un paper super important la Laia, que és la millor reportera gràfica del món i va fer una foto increïblement bona. Bueno, el Bustos que a més de ser alcalde de Sabadell es president de la Federació de Municipis de Catalunya, va intentar fer gala del seu càrrec, conversant amb el Marc i la Laia. Al primer li va encomanar que li donés records al Pere Prat, l’Alcalde de Manlleu i a la segona, després d’escoltar que era de Llavaneres va dir... “Ah....Sí, bueno no està gaire lluny”. De mi evidentment va dir que era el millor dels tres per ser de Sabadell.
El concurs en sí no va donar gaire més de sí, però no puc deixar escapar per comentar una curiosa anècdota. Ja sabeu que jo intento no citar aquelles situacions incòmodes que poden afectar a gent externa a la comunitat paldeplujenca, però en aquest cas...Vaja ho acabo fent sempre, però en aquest cas encara amb mes raó, s’ha de fer un anàlisi acurat de la situació. La situació era la següent, s’estaven repartint els premis a dalt de l’escenari, una a una les diferents colles anaven recollint els premis de part d’en Bustos. En aquestes van cridar a l’Encís perquè pugés, entre els que van pujar hi havia una noia, a la qual podem anomenar X o podem anomenar Laura, que davant de la demanda del Bustos de donar-li records de part seva a l’alcalde de Manlleu, va respondre amb una frase que a partir d’aquell dia passa a l’història de la nostra comunitat; “Vale...de part de qui?”. Tot i que després ella em va dir que l’Alcalde no s’havia immutat, hagués estat bonic veure la cara que va posar l’Alcalde després d’aquesta lapidària frase.
Evidentment, amb la situació actual a Sabadell, on el PSC molt probablement tornarà a repetir alcaldia en solitari o amb el PP, CIU té un candidat que no convenç i les CUP tenen opcions d’avançar a ERC+Reagrupament raspant alguna de les dues un regidor, no crec que en Bustos recordés aquell incident durant més de 2 minuts, però en ocasions està bé fer veure als polítics que no són el centre del món. Des d’aquí vull fer una crida perquè li donem del títol de Doctora Honoris Causa de la Universitat paldeplujenca a la Laura.
Posteriorment vam anar a sopar altre cop a la pizzeria del Viena de Sabadell. Diguem que un restaurant on el millor és l’edifici, vol dir que no és un bon restaurant. Aviam si un altre any tenim més temps i diners i podem anar a algun altre lloc. Tot i així ens haurem de passar per Manlleu a fer un bon sopar, ja que em van dir que pel mateix preu que en aquell Viena, ens podem fotre un fart de menjar. Només cal dir el dia i ja està.
Des d’aquí només vull afegir que tot aquell qui pugui s’apunti a allò de Sant Joan i que si teniu l’ocasió, tot aquell que no ho hagi pogut fer mai, vagi a veure una Diada sardanista que és una bonica i agradable manera de passar un diumenge.
2 comentaris:
BONA BONA ÀLVARO!!! :D
Quin gran dia!!!
molt bona crònica álvaro!!
Publica un comentari a l'entrada