3 hores!
3hores son les que necesita l'administració dels adorables USA (després d'un any de papers) per dir-me que si que tot correcte, que aprovaven la meva petició de visat.
Si, si rieu... m'he estat 3 hores esperant a una saleta d'espera sense res per fer. Be que dic res! Hi havia un documental del canal historia sobre la cosntrucciño del disney world, d'una durada d'una mitja hora que es repetia, i es repretia i es repetia o be podia mirar un mapa dels USA.
Q dic jo, lo del mapa ho entenc, de fet va ser bastant instructiu, vaig aprendre que californa esta envoltada per arizona, nevada i oregon. D'altra banda se situar l'estat de washington, texas, missiipi, el formidable e inigualabe estat d'Ohio!!! puff, la de coses que es poden aprendre en una sala d'espera...
Pero i lo del documental? De que va el seu rollito, publicitat subliminal no tan subliminal o es que no tenen ja altres coses que mostrar (espero que algo quedi..)
Jiji
total que tres hores cagada amb mil papers per demostrar que si que m'ho podia pagar, que tornaria que tenia familia, arrels.... i només em varen fer entregar tres papers una foto i donar les meves emprentes dactilars... 3 hores!!! I a Madrid!
Si senyor. Ara bé, el cert es que l'endemà ja tenia el pasaport i el visat que m'havien d'enviar, tot s'ha de dir.
Els grans i contradictoris USA!
Cap allà que m'hi vaig!!!
(d'aqui uns 20 dies!... no us asusteu)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Ai carai jejeje Marta ara si que s'acosta ja eh??¿ cada cop tens els USA més aprop.... ostres tu però quin munt de paperasa no? i de mareig? i de frikisme?¿ bé ara ja ho tens tot!!! però pensa que el teu nom no te cap Mohamed .. laila.. ahmed pq si no filla meva si que ho tindries clar!!
bé res... ens veiem a Frankfurt no? :)
i pel bloc és clar!!!!!!!!!!!!!
aviat.... fare un escrit sobre el tema de les maletes... i la gran pregunta que em porto?? porto allo suficient i alhora necessari... tot un món.
Artur.
déu n'hi do marta! quina pallissa! De fet em recorda a l'espera que vam haver de fer a Milà (camí de Malta)...amb aquelles teles que no paren de repetir una i una altra vegada els mateixos programes, documentals i publicitat...:S
Felicitats, ja ets paresona grata als USA. Esperem que si que tornis eh?!
un petonàs!
estel :o)
Publica un comentari a l'entrada