Us explicaré el somni que he tingut aquesta nit...
He somiat que em llevava i venia a la uni i a l'entrar a la biblioteca em deia a mi mateix..."Benvingut a la setmana 172 d'estudi, portes 1205 dies estudiant per als examens finals i fent treballs. Exactament 3,3 anys estudiant, va que ja acabes."
M'havia crescut molt la barba (com si estiguès perdut del palo Naufrago) i anava amb roba vella i estripada. I per si fos poc, m'havia aprimat encara més, estava prim, esquelètic.
A la biblioteca no hi qedava ningú estudiant els exàmens de l'any 2008, clar, estavem al 2011. I jo allà, entro i m'asento on sempre. Alló ha esdevingut una rutina per mi. Saludo a l'home de la biblioteca, que està de 9 a 12. Després en ve un altre.
Veig entrar i sortir gent coneguda que he vist com han anat passant cursos...de vosaltres ni rastre. Heu acabat, mínim fa 1 any. I jo allà, fent Tècniques d'Investigació.
Els meus pares només els veig a les nits i encara sort. Em pregunten quan acabaré i jo sempre els donc la mateixa resposta " ja casi estic, una quants dies més i seré lliure".
No faig res més a la vida, he perdut els amics i tot el que tenia gairebé. Estudio, estudio, estudio i estudio. Cada dia de 9 a 21.
Adormir-me a la biblioteca ja ha esdevingut també una rutina, recordo en el curs del 2008 com l'Imma ( aquella noia q era roseta...) se n'enreia quan em quedava adormit. Aquest dia ha passat igual, son les 12 del matí d'algun dia d'Octubre del 2011 i m'he tornat a quedar adormit a la biblio. Per sort, tinc al de la biblio que em desperta a les 12:30, ja li tinc dit, i també em poso el vibrador del mòbil per despertar-me a aquesta hora.
El movil sona, em desperto, miro l'hora....
Son les 8:15
Miro el dia
Estem a dia 8 de Juliol.
Miro l'any
Estem a 2008.
Em llevo i penso " va Carles que ja queda poc, ja casi estàs. Uns dies més i seràs lliure"
Dins meu penso, porto gairebé 50 dies sense parar...quan acabaré?.
Sóc l'ultim. Tothom ha acabat fa dies.
La biblio és massa trista sense vosaltres.
Per sort, em queden 4 dies i plego.
Agafo la porta i piro cap a la Renfe.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Venga Carles que tu pots!!
Ei quin relat! M'ha agradat com has escrit! Et perdono per no haver escrit molt abans.
Només espero que oblidis aquesta sensació molt ràpid!
Anims naufrago! Al cap i a la fí, què són 4 dies? Res home res!
Que la força t'acompanyi nano!
osti quin escrit tiu ,... i quin mal rollo!! jajajaja no fotis home que ja falta poc i a més si! , et confirmo que estem al 2008 aixi que tranquil.. això si potser pots escriure un llibre.
apa salut!! i anims!
p.d: Avui falta un mes just per que l'Artur marxi cap a Bergen... aiaia quina emoció!!
Inga Carles ànims, que aquesta tarda vaig a fer-te una visita i així descanses una mica el cap.
Fins després! dos dies i ja hauràs acabat!
ànims ànims carles que tu pots!!!
Publica un comentari a l'entrada