pressa de contacte

Bones i plujoses tardes des de Tallinn!

Bé, com no podia ser d'una altra manera, la pluja no ha trigat a aparèixer per Estònia, tot i així la temperatura és força agradable (18º més o menys). Aquest matí he conegut al meu company d'habitació de les primeres 3 setmanes, es diu Pepe i es de Messina (Itàlia) i se'l veu força trempat. A part d'això, i després que la Isabel em digués ahir per mail, que tot i que primer vagi a fer el curs EILC havia d'enviar ja el certificat d'arribada, he preguntat com arribar a l'altra universitat i m'han dit..."Hi ha uns 10 kilòmetres, has d'agafar un autobús fins al centre i després un tramvia" i jo...."de la pastilla". Total...he agafat un bus, on el conductor m'ha assegurat que anava al centre i després de pagar la gran suma de 12 corones (15 són un euro) he pujat al bus. Bé de fet he pagat 10, perquè tenia un bitllet de 10 i després un munt de 100, i l'home no tenia canvi, així que una noia molta maca m'ha donat 2 coronakens. Mirant el meu mapa i els carrers per on passava, finalment m'he decidit a baixar en un que era força centric. Allà, com no trobava on havia d'agafar el tramvia he continuat a peu, i realment els 15 minutets a peu haguessin estat genials si no fos perque plovia i el impermeable no+ m'arriba a la cintura. Finalment he arribat a la universitat (Tallinna Ulikool) i m'he intentat entendre amb una recepcionista que sabia encara menys anglès que jo. S'ha cansat de mi i m'ha escrit un número en un paper i per senyes he entés que era el número d'un despatx. 324..."tercera planta" he pensat, i efectivament, allà hi havia una altra noia que sabia algo més d'anglès i m'ha indicat on estava "relacions internacionals". Allà m'he trobat amb un noia molt mona que m'ha dit que la jefa estava de vacances...bé de fet tothom estava de vacances, casi, perk la uni estava buida. Ella ha accedit a signar-me el paper, però com que estic a la parra no havia pensat en cercar el número de fax de la nostra facultat...buscant, buscant he trobat el de relacions internacionals de la uni i l'he enviat allà.

Amb el plaer de la feina feta m'he tornat a la parada de bus i m'he adonat que aquí ningú paga al bus, així que com a primer pas cap a la meva adaptació al país, he sudat de pagar i m'he fotut cap a dins.

Bé, i com a fets generals de la ciutat, dir que tot i tenir 400.000 habitants, és molt gran. Els carrers són molt amples i hi ha gespa i jardins per tot arreu. A més tothom a qui he preguntat, qui més qui menys sabia algo d'anglès. Així que de moment, lo únic dolent és la pluja i que és difícil entendre el sistema d'autobusus de la ciutat.

Aquesta tarda intentaré cercar un super i demà començo el curs, així que estaré més entretingut.

Apa salut a tothom, una abraçada.

Pd: espero les vostres cròniques de preparatius i arribades