Cròniques del Pal de Pluja: Sant Petersburg

Bones a tots, com la majoria deveu saber, del 6 a l’11 de novembre vaig estar a Sant Petersburg (Petrograd 1914 – 24 / Leningrad 1924 – 91) , la ciutat dels tsars, la ciutat dels dvoryanstvo o noblesa russa durant els segles XVIII, XIX i principis del XX.

La ciutat va ser fundada pel tsar Peter the Great (traducció de l’Álvaro: Pere el Gran) a principis del segle XVIII i va ser la capital de l’Imperi Rus des de la seva creació fins a la Revolució Russa, quan va passar a ser-ho Moscú. Com podeu imaginar, el que escriuré a continuació està fonamentat en la meva experiència de 5 dies a la ciutat, per tant, evidentment és totalment subjectiu i potser algú altre que hi hagi estat us dirà una altra cosa.

Socialment es pot dir que Sant Petersburg és considerada la ciutat més “europea” de tota Rússia, on hi ha una desigualtat enorme. Tot i així, per la meva experiència puc dir que he notat més el canvi de Tallinn a SP que de Barcelona i rodalies a Tallinn. Rússia, o com a mínim aquesta ciutat, és un món a part, és un país enorme amb una quantitat de recursos ingent, els russos no es molesten en vendre el seu país a l’exterior de cara a captar turistes, perquè realment no els hi cal. No espereu sobreviure amb l’anglès allà; dubto que el parlin més del 5-10% dels habitants de la ciutat (sense comptar una guia de turisme i 2 o 3 que treballaven a l’hostal, no vam trobar més de 5 persones que parlessin anglès), a més el cirílic és totalment indesxifrable si no es tenen unes certes nocions de l’idioma. Altres coses a assenyalar de la vida a la ciutat és la caòtica manera de conduir dels seus habitants (ens vam estar fixant i en 5 dies no vam veure cap autoescola ni ningú amb un cotxe de pràctiques) i la permanent presència de policies i militars per tot arreu.


En resum, pel que vaig poder apreciar, Rússia, (o aquesta ciutat) és una gegant que ha estat en decadència massa temps, tenen una història esplendorosa, però el present de la vida al país no és el millor possible, se’ls hi podria aplicar la dita castellana “quién mucho abarca, poco aprieta” i és que no crec que un país que sempre s’ha vanagloriat de ser una potència tingui aquests cotxes de policia per gust. (tot i que tant de bo els tinguéssim aquí i haguéssim dedicat els diners a altres coses).




Pel que fa a mi mateix, dir que he disfrutat molt de l’experiència. Després d’estar més d’una hora per creuar la frontera russa, vaig descobrir un altre món i vaig tenir la sort d’anar-hi amb gent que, amb més o menys nivell, parlaven algo de rus. Em vaig adonar, que no es té una visió molt negativa d’Stalin i que es té una visió del capitalisme rollo “somni americà”, o almenys això vaig entendre de les aspiracions dels joves russos que treballaven a l’hostal per les nits. També vaig descobrir que la globalització arriba a tot arreu; entre d’altres vaig veure un Zara i 2 o 3 McDonalds, però es que a més, vaig veure aquest plat penjant de la paret d’un restaurant típic espanyol.

Com ja he dit, la ciutat és increïble, està plena de palaus i esglésies i atravessada pel riu Neva, que jo diria (no us en fieu gaire) que al seu pas per la ciutat, és a dir, a la seva desembocadura, té un nivell similar a l’Ebre.

Quant a l’Hermitage (museu que es considerat per alguns com el més gran del món) dir que no el vaig poder veure tot lo bé que m’hagués agradat, car la nit d’abans havia dormit 3 o 4 hores. Del museu cal dir que de la planta baixa; Egipte, Grècia i Roma, només es digne de veure la part egípcia. La primera planta té una important col·lecció de pintures europees des del renaixement fins al segle XVIII, on hi destaca una important col·lecció italiana que està força bé. En aquesta planta també es pot trobar una curiosa habitació on es poden apreciar armadures europees.

A la segona planta es pot veure una interessant i poc habitual col·lecció d’objectes bizantins i una col·lecció de pintures dels segles XIX i XX, que jo no vaig tenir esma de visitar però que em van dir que estava força bé. Dir també que el propi edifici del museu és una obra d’art en sí mateix, el museu està situat al Palau d’Hivern del Tsar Pere el Gran, on es poden apreciar uns exteriors i interiors majestuosos, tot i que pel meu gust, massa carregats. En general he de dir que als russos sembla que els hi agradi més la quantitat que la qualitat, tot és enorme i a vegades donava la impressió que estigués fet d’aquest manera únicament per causar impressió.

A part de veure palauets, esglèsies, jardins i l’Hermitage, també vull destacar el museu d’Història política russa, que està situat en un dels edificis on Lenin va planejar la revolució i on els membres més importants dels bolxevics es van reunir els dies de la revolució, fins que Lenin va marxar a Moscou i va instaurar-hi allà la capital, donat que Sant Petersburg era una ciutat massa conservadora. M’hagués agradat fer fotos dels interessants objectes que hi havia exposats, però s’havia de pagar per fer fotos, tot i així, en un moment de descuit d’una de les dones de seguretat, no em vaig poder estar de fer una mica el “Lenin”.

Quant a la festa, dir que no la vaig disfrutar gaire. Com ja he dit, Rússia no es molesta en intentar captar turistes; al pagament del visat, de l’assegurança mèdica obligatòria i d’una espècie de taxa per visitar el país durant més de 4 dies, se li suma el fet que cal pagar (molt) per quasi tot i que sense cap tipus de vergonya, a molts llocs et pots trobar per escrit que pels estrangers és més car. Tot i així, el vodka i el tabac són molt barats, més que a qualsevol altre lloc d’Europa diria jo i, per tant, compràvem ampolles i anàvem a l’hostal a fotrens de vodka fins el cul. He comprat dues ampolles de vodka; una és pel meu pare i l’altre, si fem la festa en algun pis / casa, la portaré aquell dia (quin era? 22 o 23?), sinó ja me la fotré jo, a part d’això em vaig comprar una matrioska molt maca d’escriptors russos; Pushkin, Tolstoy, Chejov, un quart que no se qui és i Dovstoievski, i la samarreta del Zenit, que per qui no ho sàpiga és l’equip de Sant Petersburg.
Per últim i com a dada anecdòtica, cal dir que, entre moltes altres, la segona ciutat russa en importància està agermanada amb Barcelona i que el centre de la ciutat està considerat patrimoni de la humanitat per la Unesco.

Ara mateix no tinc poques coses més a dir, afegir només que amb vosaltres el viatge hagués estat millor, ja que els 10 que hi vam anar no vam ser capaços de posar-nos d’acord i els dos últims dies ens vam dividir en dos grups. Segur que durant els següents mesos, quan estiguem fent birres, em sortiran més anècdotes per explicar d’aquest i altres viatges.
Salut!