Ho haveu vist?????!!!!!!

Gent...durant els darrers dos dies...he viscut el "no va más" de les experiències que es poden viure, anem per parts. Com us vaig dir, aquesta setmana la he passat a Berlin, la ciutat és realment fantàstica i un nota allà la pressió de la història mundial contemporània, per desgràcia no l'he pogut disfrutar tot el que voldria. Aquí ve lo gran...valtros debeu estar pensant..."clar s'ha fet un fart de birra com sempre i s'ha tirat mig dia dormint".

Doncs no...senyores i senyors...l'Álvaro anava tant tranquil, caminant pels carrers de Berlín amb el seu ritme atlètic i saleròs, quan de prop...horror...havia desaparegut la cartera de la meva butxaca, si va caure o algú me la va robar mai es sabrà. El fet és...que la meva ruta de dia i mig buscant un solució per Berlín acabava de començar. Primer, amb els tres companys de viatge, ens vam apropar a un lloc que posava "policia" o policiaken...o com se digui en alemany. Allà un home que no xerrava gens d'anglès, ens va fer entendre que era la policia federal i que la municipal (munisipá en castellà) estava a l'altra punta de la ciutat. Total...cap al metro i a l'altra policia, allà després d'esperar una mitja hora, em va atendre una noia molt simpàtica, que es va prestar en ajudar tot lo possible i em va fer el full de la denúncia, que tot i que habitualment no serveix per res, en aquest cas ha estat de força ajuda.
Total...a l'altre dia. seguint les indicacions de la simpàtica policia, vaig intentar trobar les ambaixades d'estònia i espanya. Va resultar que la policia s'havia equivocat donant-me l'adreça de l'ambaixada espanyola i vam haver de preguntar por ahi com arribar-hi. Després de descobrir-ho, i com que l'ambaixada estoniana venia de pas, vam decidir passar primer per aquesta. Entrem i després d'una moderadament llarga conversa, la dona accepta que "Álvaro Viol García" té permís de residència a Estònia...però com puc demostrar jo que realment soc aquesta persona? Davant d'aquest raonament vaig quedar parat...Una de les poques coses clares que tenia a la vida, era el meu nom. Total...de cap a l'ambaixada espanyola on una noia d'allò més agradable no ens va voler obrir la porta i em va dir..."porta el bitllet d'avió per sortir del país i et farem un "salvoconducto" per tornar a Espanya..."Perdoni senyora...el meu bitllet no és per anar a Espanya i no tinc més diners"...a això em respón"Pero avé...yo te dicho que sea pá Espanñña? Traeme un billete y ya está", si algú li veu la lògica que m'ho expliqui, has de portar un bitllet d'avió per tornar sortir on sigui, però el paper no+ serveix per Espanya.

Bé...a l'altre dia, em vaig llevar a les 8 del matí disposat a solucionar el problema. Em vaig acostar de nou a l'ambaixada d'Espanya, i un home bastant més agradable em va atendre. Em va prendre unes dades i em va donar el document oficial on hi posa literalment "La persona que dice ser y llamarse Álvaro Viol García....." cagondeu...em vaig sentir apatrida en aquell moment, fet que molaria de no ser perquè estava casi sense diners. Després d'això l'home em va dir que, efectivament el paper no+ servia per volar a Espanya, però que si anava a l'ambaixada d'Estònia, al ser els dos països integrants del tractar shengen, potser em deixaven anar-hi. Total...m'acosto un altre cop a l'ambaixada d'Estònia i em trobo amb la sorpresa de que la dona que hi havia no parlava anglès, mig en estonià mig amb senyes li faig entendre que m'han robat i tota la pesca (aquí juga un paper clau la denúncia i el bitllet d'avió) la dona en un principi passa de mi, però al mostrar-li el document de l'altra ambaixada, em mostra un somriure i em diu que amb aquest paper tinc prou per identificar-me. Em fa un paper com que soc resident a Estònia i em diu...són 15€...merda...només em quedaven 14...la tia amb un somriure es treu 1€ de la butxaca i el posa amb els 14 restants i la recepcionista m'acaba dient... “no sabem si aquest document et servirà, el teu cas és molt extrany, però si tens algun problema a l'avió, explica bé la situació i potser et deixaran tornar”. Bueno entre tot això dir que anava visitant Berlín entre un document i un altre.

Total...arriba el dia clau...aquest matí a les 9:38 a.m. (no tinc ni puta idea de l'hora...però li dona més dramatisme) m'aixeco i em miro els companys amb aquella expressió de "cagondena". Anem a l'aeroport i arriben els moments de tensió, 40 minuts aprox. esperant a que obrissin per embarcar i allà s'acosta l'Álvaro al tio aquell que et dona els bitllets i et factura les maletes...Amb tota la cara i amb una quantitat de nervis important li dic...sisi "Somebody stole my wallet" i sisi "the estonian embassy told me that this paper is ok for flying there" el tio em mira amb cara xunga, fa un trucada a no se qui i em diu "ok...you can go, but maybe they will send you back again"....i jo..."de la pastilla tu" Total...passa l'estona i en el moment d'entrar a l'avió que s'ha d'ensenyar el DNI un altre cop, em preparo per explicar tota l'història i fer cara de pena i la tia em diu "I know, I know". Si senyores i senyors, ja soc famòs a Berlín. Bé el vol va bé, pim pam, la seva horeta i tres quarts i arribem a casa, però si us pensaveu que seria tan fàcil, anaveu errats. Arribo a Tallin i hi havia dos polis esperant-me, em demanen el pasaport...jo flipant...criden als seus jefes (un tio que semblava el Ranger Walker i un altre amb el seu traje i la placa) em començo a explicar i quan els hi dic que tinc permís de residència els hi canvia la cara i em diuen "Aaahhh...just wait a moment", i res han marxat a comprovar si era veritat i seguidament m'han deixat passar. Uffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffff....quin descans gent...total...estic sense un duro, però tinc el pasaport aquí i per tant dilluns puc anar a treure pasta al banc amb el número de compte, i dilluns podré recollir la nova targeta i dimecres.....Sant peterburg..."que no pase ná", si amb els alemanys ja ha costat, amb els russos pot ser un caos.

Pd1: Vull agrair a tots els estonians que m'he trobat tant a l'ambaixada com a l'aeroport d'aquí la seva ajuda...país petit, persones grans amb egos petits.

Pd2: Berlín és fantàstic, per qui no hi hagi estat, que hi vagi, és una ciutat increïble, ja penjaré fotos al facebook.

Pd3: Josep i Anna, felicitats pels 21 anys, un més i m'agafeu ja ^^,

Salut a tots.